del 4 al 8 de desembre de 2009 (visita als bombers)

Hola col·leguis!

Ja sabeu qui sóc: la Jana.

Jo vaig començar aquest cap de setmana el divendres: quatre dies és poc per a mi i així vaig fer cinc dies de festa. M’estic tornant una especialista en fer campanes. Tenia la famosa videofluoroscòpia a Sant Joan de Déu i em vaig passar tot el matí i part de la tarda allí. I la vaig liar. Fins a les 14 hores no vam començar la prova i jo aquella hora ja estava dormida com una soca. Em van ficar una xeringa a la boca i em van injectar el menjar semifluid. Vaig aspirar una mica de menjar i van anul·lar la prova de seguida. El metge em volia posar el botó gàstric allà mateix. Vam haver de marxar corrents perquè la Noa arribava a casa a les quatre i sinó no arribaríem a recollir-la. Al bany i al sopar van aparèixer els iaios que sempre venen a ajudar.

Dissabte ens vam llevar una mica més tard i amb molts mocs. El matí vam estar amb el papa preparant totes les coses per anar a dinar a casa l’àvia Lupe: el que fan els papes per no cuinar. Vam menjar molt bé i vam fer la nostra corresponent migdiada. Els papes es van escapar a la tarda a comprar quatre cosetes i nosaltres vam estar amb els avis i la besàvia que ens van fer molts mimos i ens van donar de berenar. Al vespre van venir els papes i cap a casa a sopar amb els iaios.

Diumenge al matí, el papa treballava i vam anar la Noa, la mama, l’àvia Lupe, una amiga de la mama, els veïns de baix de casa que tenen dos nens (l’Aleix i l’Ot) i jo al parc de bombers del papa a Sant Andreu. A l’Aleix li encanten els bombers i vam aprofitar per dur-lo. El meu papa és bomber i el seu parc és molt xulo. Hi ha molts camions i ens els va ensenyar. I vam pujar a l’escala fins a dalt de tot (més de 35 metres d’alçada). Quan l’àvia ens va veure pujar tant amunt, una mica més i li agafa un “patatús”.

També vaig pujar-me a la moto del papa que es pensa que té una supermoto i és un mindundi: jo ja li vaig dir que com a mínim se l’havia de comprar de 1000 centímetres cúbics.

Jo estava molt atenta de tot, en canvi la Noa va estar tota la visita adormida. A l’hora de marxar em vaig tirar amb el papa per la famosa barra de bombers.

Va ser molt guai i l’Aleix va al·lucinar molt.

Va ser un matí genial. Llavors vam marxar cap a casa l’àvia a dinar: vaja que els papes no cuinen un dinar el cap de setmana ni que els matin. Vam fer una bona migdiada al puf que tenim a casa l’àvia. Vam berenar bé i sense enredar gaire se’ns va fer l’hora del bany i de sopar.

Dilluns al matí els papes tenien previst marxar a Capafonts a passar un parell de dies amb el padrí i la Marta que ja coneixeu de l’anterior diari que vaig escriure. Però em vaig encarregar personalment de boicotejar l’escapada, je, je,je,... Vaig tenir a la mama desperta quasi tota la nit, amb molts mocs: em costava respirar. Quan va arribar el papa a quarts de nou, em va trobar amb la mama al llit. En seguida van anul·lar la sortida de dos dies. Vam esmorzar i després de comprovar que estava a 38º de febre, els papes van començar amb la teràpia de xoc: Ventolin inhalat, antibiòtic i molta fisio respiratòria.

Vam estar tot el dia a casa calentetes i mimadetes. A la tarda van venir el iaios i els papes es van tornar a escapar a Santa Llúcia. Abans de sopar vaig ajudar a muntar el pessebre: és que si deixo sol al papa, la lia.

Em va quedar xulo, eh?

Dimarts al matí el padrí Dani i la tieta Marta van venir a l’Hospitalet a passar el dia. Ens van donar el dinar i després van menjar amb els papes.

A la tarda va venir l’àvia Lupe a donar-nos el berenar mentre els papes acompanyaven els tiets a l’Ikea, perquè havien de comprar un parell de coses pel menjador de casa a Capafonts. Havent sopat vam anar a dormir, però al donar-me l’antibiòtic em vaig despertar i vaig aprofitar per veure l’Entre Línies en directe. Va estar molt bé el reportatge, però ja els hi he dit a les reporteres que aquelles no són hores per fer-nos sortir a la tele. Després d’enredar una bona estoneta, vam anar a dormir, perquè tot i els mocs no em vaig lliurar d’anar al cole: hauré de millorar les meves actuacions.

 

JANA