No Confondre amb
La meva germana Noa sempre va amb la rialleta a la boca fent-se la simpàtica i per això va a la classe dels “pilotes”.
Jo en canvi sóc més passota i vaig a la classe dels “rebeldes”.
Dijous vam marxar amb el papa a Capafonts, una tranquil·la vil·la situada a prop de Prades rodejada de muntanyes i on han anat a viure els tiets Dani i Marta. No són tiets reals, però com si ho fossin: ens estimen molt!
De fet, en Dani, que és bomber com el meu papa, és el meu padrí.
Vam arribar a quarts d’una i després de dinar i de fer la corresponent migdiada,
vaig ajudar al padrí i al papa a penjar un fanal que hi havia sobre la porta de casa.
Els tiets tenen dos gossos: el Trau i l’Estrip i els vam tocar i acariciar. Són molt guapos i encara que l’Estrip és més llarg que alt és molt divertit i juganer.
Al vespre ens vam banyar, vam sopar i vam anar a dormir com bones nenes.
Divendres al matí el padrí va haver d’anar a Reus a solucionar uns assumptes i de tornada recolliria a la mama que venia en tren fins Alcover. Nosaltres vam aprofitar per anar a l’hort a collir verduretes amb la tieta Marta, la seva mama i el papa.
Vaig collir uns quants tomàquets i carabassons: és que tot ho he der fer jo, eh!
Després vam anar a casa a dinar i a esperar a la mama i el padrí.
Dissabte després d’esmorzar, vam treure els papes a escalar. Si, si, ho heu llegit bé: A ESCALAR! Sempre s’estan queixant que des que ens han tingut ja no escalen, no esquien, no fan muntanya,... doncs au! Per no sentir-los més els vam dur a escalar a Arbolí.
Vam dinar a peu de paret i vam fer la migdiada mentre escalaven.
Al final van caure quatre gotetes i vam sortir cames ajudeu-me.
Llavors a la tarda, després de berenar, el padrí i el papa, que són uns motivats, van sortir a donar una volta amb bicicleta. La tarda va transcórrer tranquil·la i sense incidències remarcables i el bany i el sopar van anar força bé.
Diumenge al matí, el padrí i el papa, que no saben estar-se quiets, van tornar a sortir en bici i els i va caure un aiguat que van tornar xops i bruts de fang, je, je,je,... Els hi està bé per no parar ni un moment.
I això és tot. Havent dinat vam tornar cap a l’Hospitalet, a caseta nostra, després de quatre dies intensos i molt divertits. Ens agrada molt anar a Capafonts perquè és molt tranquil, l’aire és net i pur, no hi ha cobertura de mòbil (molt els pesi als iaios i avis) i els tiets ens estimen i ens mimen molt. Ja veieu que amb aquests papes no parem mai. Fins a la pròxima, em despedeixo:
JANA 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada