24 i 25 doctubre de 2009 (casament Xavi - Caroline)

Bonjour!
Sóc la Noa Primo Martínez. M’estalvio les presentacions perquè la meva “estimada” germaneta ja es va encarregar de fer-les (veure diari Jana 11 de setembre: Capafonts).

Aquest ha estat un gran cap de setmana amb princeses, masies antigues i belles històries d’amor. Un cap de setmana que canviarà la vida d’algunes persones. I és que el meu tiet Xavi i la ja meva tieta Caroline s’han casat. Ha estat un cap de setmana molt emotiu i emocionant. Però no avancem esdeveniments i comencem pel principi.

El divendres a la tarda, després d’una dura setmana d’escola la meva germaneta i jo vam estar recuperant forces.

Dissabte per llevar-nos, vam fer una mica més de mandres del que és habitual i és que els nostres papes ens lleven a les 7 del matí per anar al “cole”: potser no cal tan d’hora; és que jo tinc soneta.

Després d’esmorzar no vaig enredar gaire i vaig anar recuperant forces per una banda i acumulant-ne per una altra perquè diumenge teníem casament.

La meva tieta Eva em va donar el dinar. Me’l vaig menjar estupendament ja que el papa m’havia fet una papilla amb la Thermomix que estava boníssima. Justet acabar de dinar, vaig fer una migdiada.

I mireu quins panellets que va fer el papa: tenen bona pinta, eh?

A la tarda, després de berenar vam anar a conèixer la Família de la Caroline que havia vingut pel casament. És que la Caroline és del Québec i només van venir els seus pares, les seves dues germanes amb les seves parelles i una parella d’amics seus. Estaven a casa l’àvia Lupe i vam anar-hi. Els va agradar molt coneixe’ns i vam anar rondant de bracets en bracets, je, je,... No ens enteníem gaire perquè ells parlen “raro”, em sembla que li diuen francès. No sé que deien però com que m’explicaven cosetes i em feien “mimitos” jo ja estava contenta.

Aleshores van decidir d’anar a veure les fonts de Montjuïc i nosaltres com a bones amfitriones de la ciutat els hi vam dur. Va se molt xulo i la música m’agradava molt. La meva germana no es va enterar de res perquè es va adormir. Sempre fa igual, és un cas.
Dissabte ens vam banyar i vam sopar una mica tard. Però un dia és un dia i com que vam canviar l’hora podíem dormir una miqueta més.

I per fi va arribar el gran dia. Ens vam vestir de princeses, nosaltres i la mama, que també anava molt guapa: tothom li va dir. El papa també anava molt elegant i, fins i tot, es va posar corbata: és que era el padrí. Per cert, que aquest padrí va ser una mica pesadet, perquè va voler llegir a la núvia un escrit en francès i tot el dia l’estava repetint. La mama es va haver de prendre uns quants Gelocatils, je, je,...
La mama i el papa van marxar primer perquè havien de portar-li el ram a la núvia i nosaltres ens vam quedar amb els iaios que també anaven molt elegants. Quan va ser l’hora ens van pujar al carruatge reial i ens van portar cap a la parròquia... millor diguem catedral que fa més de reines i princeses.

Quan vam arribar tothom ens deia cosetes. És que anàvem molt guapes, sobretot jo, perquè la meva germana portava un vestit blanc amb topos verds: a qui se li acut, si tothom sap que el verd era el color de la temporada passada, que el color que es porta aquest any és el rosa.

El tiet Xavi anava molt guapo i també duia corbata: no sé si el tornarem a veure mai més amb corbata. Però el millor va ser quan la reina Caroline va entrar a la Catedral. Jo estava molt atenta.

Va sonar la música, tothom es va posar dempeus. Primer van entrar la mare i les germanes de la tieta i darrere seu la Caroline amb el seu papa.

La núvia anava guapíssima, com la princesa que va a buscar el seu príncep a l’altar. Van fer diferents lectures i parlaments: en català i en francès. Però el moment culminant va ser quan la Jana i una servidora vam anar a portar els anells als nuvis. Va ser tan bonic.


Després quan es va acabar la cerimònia vam anar al Parc de Can Buixeres on vam fer tot el recital de fotos i nosaltres vam aprofitar per dinar.

Quan va ser l’hora vam anar cap al restaurant: una bonica masia que encara es conserva a l’Hospitalet molt xula i on es menja molt bé. El menjar estava molt bo i sinó us ho creieu pregunteu-li a la mama pel pernil. Després de l’àpat hi va haver diferents parlaments molt macos i emotius i va ser un dia molt entranyable.

Nosaltres vam berenar i vam anar fent dormidetes.

Va ser un dia molt maco, però molt dur i és que ja se sap que les sabates de boda són molt dures i nosaltres les estrenàvem.

Al vespre vaig escoltar com el Barça li feia mitja dotzena de golets al Saragossa. I després del bany vam sopar i ens vam adormir enseguida: estàvem rebentades.

NOA