Cap d’any. Com és habitual a casa la “tia – abuela” Carme. El tiet Joan, la tieta Carol i el cosinet Jan, ens criden un moment i em comuniquen que han pensat en mi com a padrí del Jan. La veritat és que no m’ho esperava. M’havia fet a la idea que seria el Sergi i no per sorpresiu em feia menys il·lusió, ans el contrari.
Però encara s’esperaven ells menys que nosaltres els hi diguéssim que la mama ja estava embarassada. La veritat és que l’emoció es va dibuixar en els seus rostres en forma d’un somriure verdader i uns ulls brillants que es van obrir emocionats i il·lusionats. Ens fonem en una gran abraçada. Hi ha molta complicitat entre nosaltres.
Però encara s’esperaven ells menys que nosaltres els hi diguéssim que la mama ja estava embarassada. La veritat és que l’emoció es va dibuixar en els seus rostres en forma d’un somriure verdader i uns ulls brillants que es van obrir emocionats i il·lusionats. Ens fonem en una gran abraçada. Hi ha molta complicitat entre nosaltres.
