No tenim cap experiència en el tema i la ratlleta que apareix ens sembla molt tènue. Però tot i així les instruccions són molt clares: la mama està embarassada.
Doncs ja coneixen el resultat de la prova agafem totes les coses, carreguem el cotxe i carretera i manta que cap a Tarragona falta gent. Després d’uns quants quilòmetres i 3 peatges, arribem a Tarragona.
Doncs ja coneixen el resultat de la prova agafem totes les coses, carreguem el cotxe i carretera i manta que cap a Tarragona falta gent. Després d’uns quants quilòmetres i 3 peatges, arribem a Tarragona.
Se’ns ha ocorregut que per comunicar a la Laia i 
als seus pares la notícia, li farem cagar al Tió un Tolo que ens va regalar la Laia demanant-nos un cosinet amb una nota que digués que: “Ara ja ens el podeu regalar”.
als seus pares la notícia, li farem cagar al Tió un Tolo que ens va regalar la Laia demanant-nos un cosinet amb una nota que digués que: “Ara ja ens el podeu regalar”.Després de tots els regalets que mútuament ens fem ens guardem la gran sorpresa pel final. I quan obren el regal l’emoció es dibuixa als seus rostres i en fonem en una abraçada que li dóna un nou brillo a aquest dia tan especial.
I ara tal i com havíem quedat ens anem a dinar tots cinc. O hauria de dir sis. (al final resulta que ni 5 ni 6, hauria de dir 7; però que poc que ens ho imaginàvem).
Després de dinar marxem cap a Reus, perquè havíem quedat amb el Dani i la Marta per marxar tres dies a Sant Lary, on els pares del Dani s’havien comprat un apartament. El pla era marxar de Reus a Lleida, anar a l’Unipreus i dormir al pis de la Marta. I l’endemà marxar cap a Sant Lary. I així ho vam fer.
Aprofitant l’estada a Lleida vam comunicar al Dani i la Marta la notícia. Que van rebre amb sorpresa i alegria. Ens van felicitar.
L’endemà vam anar fent via cap a Sant Lary, bonic llogarret del sud de França, que tant a la mama com a mi ens va semblar que estava una mica lluny. Tot i que les seves creps i gofres mereixen una escapada de tant en tant.
I ara tal i com havíem quedat ens anem a dinar tots cinc. O hauria de dir sis. (al final resulta que ni 5 ni 6, hauria de dir 7; però que poc que ens ho imaginàvem).
Després de dinar marxem cap a Reus, perquè havíem quedat amb el Dani i la Marta per marxar tres dies a Sant Lary, on els pares del Dani s’havien comprat un apartament. El pla era marxar de Reus a Lleida, anar a l’Unipreus i dormir al pis de la Marta. I l’endemà marxar cap a Sant Lary. I així ho vam fer.
Aprofitant l’estada a Lleida vam comunicar al Dani i la Marta la notícia. Que van rebre amb sorpresa i alegria. Ens van felicitar.
L’endemà vam anar fent via cap a Sant Lary, bonic llogarret del sud de França, que tant a la mama com a mi ens va semblar que estava una mica lluny. Tot i que les seves creps i gofres mereixen una escapada de tant en tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada