Ha arribat el dia de la primera ecografia. Estem contents i a la vegada ansiosos per poder veure el nost
re fill/a (fills/es). Arribem a l’hospital i aviat ens fan passar. Il·lusionats per poder veure’l/ls, la mama s’asseu preparada per a què li facin l’ecografia i el papa es queda de peu al seu costat agafant-li la maneta. El metge col·loca l’aparellet a la panxa de la mama i a la pantalla apareixen, clarament dos punts, com dos capets. El metge enseguida diu en veu alta: “Mira! Es veuen bé els dos”.
Jo en un primer moment em quedo parat, i a la mama se li obren els ulls, em mira i li diu: “Com que dos, no pot ser. És una broma, no?”. El metge li diu que no, que hi ha dos. La mama li diu que no pot ser, que ni el papa ni la mama tenen antecedents de bessons i que no és possi
ble. I el doctor li contesta que algú ha de ser el primer. La mama es queda en un estat de xoc que no li deixa gaudir de la visió dels seus fills/es i al papa li agafa per riure, entre espantat i il·lusionat per haver fet la feina d’una vegada. Sortim de l’hospital amb cara de circumstàncies i comencem a trucar a tothom per explicar-lis que la mama en porta dos. De tothom rebem la mateixa resposta: incredulitat primer i sorpresa màxima després.
re fill/a (fills/es). Arribem a l’hospital i aviat ens fan passar. Il·lusionats per poder veure’l/ls, la mama s’asseu preparada per a què li facin l’ecografia i el papa es queda de peu al seu costat agafant-li la maneta. El metge col·loca l’aparellet a la panxa de la mama i a la pantalla apareixen, clarament dos punts, com dos capets. El metge enseguida diu en veu alta: “Mira! Es veuen bé els dos”.Jo en un primer moment em quedo parat, i a la mama se li obren els ulls, em mira i li diu: “Com que dos, no pot ser. És una broma, no?”. El metge li diu que no, que hi ha dos. La mama li diu que no pot ser, que ni el papa ni la mama tenen antecedents de bessons i que no és possi
ble. I el doctor li contesta que algú ha de ser el primer. La mama es queda en un estat de xoc que no li deixa gaudir de la visió dels seus fills/es i al papa li agafa per riure, entre espantat i il·lusionat per haver fet la feina d’una vegada. Sortim de l’hospital amb cara de circumstàncies i comencem a trucar a tothom per explicar-lis que la mama en porta dos. De tothom rebem la mateixa resposta: incredulitat primer i sorpresa màxima després.
