24-03-2007 (sortida de GR: Begues-Sant Miquel d'Olèrdola)

Anem d’excursió amb la secció de muntanya del Club, amb el ja consolidat grup de GR’s. Ells faran dues etapes que recorren el Garraf i el Penedès, però nosaltres només anirem el dissabte a fer el tram que va de Begues a Sant Miquel d’Olèrdola.
Comencem a caminar amb sol, però els núvols no deixen d’anar apareixent i desapareixent. Anem fent camí i quan les mames de les dues criatures donen la veu de “ALTO”, parem a esmorzar.
Havent menjat alguna cosa, seguim caminant. Després de recuperar a tres noies i un nen que s’havien despistat, l’excursió continua amb normalitat entre pista, camins, i algun tros d’asfalt. Destacar-vos que en el moment que vam decidir parar a dinar van caure quatre gotes que ens van fer menjar a corre-cuita, però enseguida va parar.

Després d’unes horetes caminant, arribem a Sant Miquel d’Olèrdola quan ja es comença a pondre el sol. I és que al final vam fer uns 22 kilòmetres tot xino-xano.

10-03-2007 (Pràctiques a la Maternitat)

Avui a la mama li toca fer l’última pràctica del postgrau d’infermeria. Anirà a la Maternitat amb l’ambulància del SEM pediàtric. A l’hospital de la Maternitat és el lloc on, si tot va bé, naixeran els nostres fills/es. A la mama li agrada molt haver visitat l’hospital i confirmar la immensa professionalitat, ja reconeguda, amb la que treballen. Està contenta que haguem decidit tenir els nostres fills/es allí. És un centre punter en pediatria.
I veient els diferents casos que es troba al llarg de la nit, la mama confirma també que la pública és l’opció més segura a l’hora de parir.
Ara, la mama ja ha acabat les pràctiques, i es podrà mimar una mica més a ella i als seus fills/es. Perquè la veritat és que no ha parat gaire quieta.

03-03-2007 (celebració aniversari Laia)

Dimarts que ve és l’aniversari de la cosineta Laia i els seus papes han decidit fer un berenar per celebrar-ho avui amb els amics. Havent dinat marxem cap a Tarragona, més concretament cap a un mas que hi ha a les afores de Nulles.
Arribem pràcticament a l’hora que la Laia i els seus papes. Així havíem quedat per donar un cop de mà i ajudar-los a muntar les coses i a donar-li una mica d’ambient a festa.
La Laia està guapíssima i ja comença a fer algunes passes per si sola. De moment, lo de les dents ho deixa per a més endavant.

La gent va arribant i comencem a berenar. Sembla que de menjar hi haurà per a tots, i de beguda sembla que també. És que el tema feia patir molt a la mama de la Laia.
Entre els convidats hi ha una parella que té bessonada. Tenen 6 mesos i són guapíssims. Ens donen alguns consells i prenem nota del que ens expliquen.
Mica en mica comencem a donar-li els regals a la cosineta Laia, que aviat queda enterrada en la muntanya de joguines i roba que li han portat.
Quan arriba l’hora de la pinyata, la tieta Teresa ve a buscar a la mama i el papa per a que piquem amb totes les criatures. I a dins hi apareixen 2 “Tolos”, ja que el que ens havia regalat la Laia, se l’havien quedat el dia que vam fer cagar el Tió i ara apareixia desdoblat: un per cada nen/a.
La tarda es va anar acabant comencem a recollir i la gent es va acomiadant. Quan ja tenim tot plegat agafem els cotxes per anar cap a Tarragona a recollir roba que la tieta Teresa deixarà a la mama durant l’embaràs i alguna cosa de nadó per anar fent boca.Sortim de l’aparcament, no sense alguna incidència, i a casa la Laia comencen a aparèixer caixes i caixes de roba. Agafem les coses per la mama i les peces que la mama de la Laia guarda de la seva filla que veiem que són unisex. Però la mama i el papa pensem: “com algun dels dos sigui nena, on ficarem totes aquestes caixes?”.

27-02-2007 (1ª ecografia: SÓN DOS!!)

Ha arribat el dia de la primera ecografia. Estem contents i a la vegada ansiosos per poder veure el nostre fill/a (fills/es). Arribem a l’hospital i aviat ens fan passar. Il·lusionats per poder veure’l/ls, la mama s’asseu preparada per a què li facin l’ecografia i el papa es queda de peu al seu costat agafant-li la maneta. El metge col·loca l’aparellet a la panxa de la mama i a la pantalla apareixen, clarament dos punts, com dos capets. El metge enseguida diu en veu alta: “Mira! Es veuen bé els dos”.
Jo en un primer moment em quedo parat, i a la mama se li obren els ulls, em mira i li diu: “Com que dos, no pot ser. És una broma, no?”. El metge li diu que no, que hi ha dos. La mama li diu que no pot ser, que ni el papa ni la mama tenen antecedents de bessons i que no és possible. I el doctor li contesta que algú ha de ser el primer. La mama es queda en un estat de xoc que no li deixa gaudir de la visió dels seus fills/es i al papa li agafa per riure, entre espantat i il·lusionat per haver fet la feina d’una vegada. Sortim de l’hospital amb cara de circumstàncies i comencem a trucar a tothom per explicar-lis que la mama en porta dos. De tothom rebem la mateixa resposta: incredulitat primer i sorpresa màxima després.

24-02-2007 (pràctiques d'ambulància)

La mama avui fa les pràctiques d’ambulància a Igualada. Ja en porta unes quantes ambulància amunt i ambulància avall. Comencem a pensar que el nostre fill/a (fills/es) naixeran amb una sirena al cap.

En aquesta guàrdia a la mama li toca treballar en un accident de certa importància. I dins de la desgràcia, és en aquest tipus de sinistre on més s’aprèn.
Avui dissabte, l’avi Carles i l’àvia Lupe van a passejar per Barcelona i en una botiga veuen una cigonya que du un farcellet amb un nadó. L’avi li proposa a la l’àvia que el podrien comprar per a la mama i el papa. Entren a la tenda i li demanen al dependent, que els hi pregunta si el volen amb un nadó o amb dos. I decidida l’àvia els hi diu: “Dóna-me’l amb dos que així no es barallaran”.

30-01-2007 (1ª visita al metge)

Avui tenim la primera visita amb la metgessa, al CAP de Just Oliveras. Ens visita la llevadora i ens explica que un mes ens visitarà ella i un altre ens visitarà la metgessa. Ens diu que provarem de sentir-li el batec del cor, però que és molt d’hora i segurament no el sentirem. Col·loca l’aparell per sentir-lo i efectivament, sentim el batec del cor. La mama i el papa ens mirem i ens emocionem en sentir d’una manera més plausible que alguna cosa hi ha allí dins, que té un cor, que batega; alguna cosa amb vida que està creixent a la panxa de la mama.
Marxem il·lusionats a veure a la família per comunicar-lis la notícia. Primer anem a veure el besavi Pere i la besàvia Lupe que molt contents reben la bona nova. També apareix la Montse i aprofitem per dir-li. Contenta ens felicita i es prepara per tornar a ser “tia – abuela”. Seguim amb la ronda de visites i anem a veure el tiet – avi Cesc i la tieta – àvia Carme, que amb l’expressivitat que els caracteritza ens feliciten i s’alegren molt de que haguem donat aquest pas. Ells acaben d’estrenar-se com a avis, canvi que els ha sentat molt bé. Passem per casa els avis Evaristo i Antonia i els expliquem com ha anat el metge i la tarde. Ja per finalitzar, acabem la ronda passant per casa de la tieta – àvia Amparo, que contenta ens felicita i seguirà paral·lelament els embarassos de la mama i de la seva jove, la Belén.

27 i 28-01-2007 (Besalú)

Anem a passar aquest cap de setmana amb el tiet Joan, la tieta Carol i el cosinet Jan a Besalú. Allí hi trobarem a l’amic Ignasi, l’amiga Mireia i l’amigueta Marina. Entre indirectes sobre el tema, la mama i el papa els hi fem saber als nostres amics que la mama està embarassada. Riures, felicitacions i abraçades segueixen la notícia que acaben de conèixer. Dissabte a s’hora baixa fem una passejada per Besalú.

Diumenge anem d’excursió. I el papa va fent pràctiques amb el fillol.

Fem una tranquil·la passejada i havent dinat tornem cap a casa, no sense abans haver decidit que passarem junts la Setmana Santa.

13-01-2007 (pràctiques a bombers)

La mama està fent el postgrau d’Atenció Pre – hospitalària Urgent. I arriba l’hora de les pràctiques. I avui li toca guàrdia amb els Bombers de Barcelona: la feina i el lloc de treball del papa. Però avui el papa no hi pot ser. Té unes jornades sobre escalada artificial.
Els companys del papa cuiden molt bé a la mama i la guàrdia transcorre entre sirenes, ascensors entre pisos, auxilis persona i esperant l’ansiada sortida completa que no arriba.
Encara falten uns quants dies més d’ambulància en ambulància.

01-01-2007 (any nou)

Passades les 12 campanades i després d’haver demanat els millors desitjos per els nostre futur fill/a (fills/es), la mama i el papa decideixen marxar cap a casa. La mama està cansada i el papa té guàrdia demà i s’ha d’aixecar d’hora. Baixem amb els avis Carles i Lupe i amb els tiets Xavi i Txell. I aprofitem l'avinentesa per comunicar als futurs tiets la gran notícia. La veritat és que els agafa per sorpresa i es queden força parats, tot i així no han deixat de demostrar-nos que també els fa molta il·lusió aquest naixement.

31-12-2006 (cap d'any)

Cap d’any. Com és habitual a casa la “tia – abuela” Carme. El tiet Joan, la tieta Carol i el cosinet Jan, ens criden un moment i em comuniquen que han pensat en mi com a padrí del Jan. La veritat és que no m’ho esperava. M’havia fet a la idea que seria el Sergi i no per sorpresiu em feia menys il·lusió, ans el contrari.
Però encara s’esperaven ells menys que nosaltres els hi diguéssim que la mama ja estava embarassada. La veritat és que l’emoció es va dibuixar en els seus rostres en forma d’un somriure verdader i uns ulls brillants que es van obrir emocionats i il·lusionats. Ens fonem en una gran abraçada. Hi ha molta complicitat entre nosaltres.

30-12-2007 (excursió a Sant Lary i notificació als avis)

El tercer dia d’estar allí vam anar a fer la primera excursió amb el nostre futur fill/a (futurs fills/es).

Vam fer una curta passejada que el gel va frenar.
Havent dinat, vam recollir i marxarem cadascú cap a casa seva. De baixada, la mama i jo vam pensar que havíem de comunicar-ho els futurs avis i vam decidir organitzar un sopar aquell mateix vespre. Així ho vam fer i trucarem als avis de les dues bandes perquè vinguessin a sopar a casa.
Després de sopar, d’escoltar alguna batalleta de la mili dels avis i d’un parell de patades molt sutilment enviades per la mama, vaig interrompre el sopar per donar la bona nova. La cosa va anar més o menys així: “Si us pensàveu que avui havíeu vingut només a menjar pernil, estàveu equivocats. Si tot va bé a l’agost sereu avis”. I tal i com pertoca en aquests casos l’emoció i l’alegria va ser màxima per uns aprenents d’avis.
Un cop superat el primer impacte, abraçades i petons, vam trucar a la tieta Eva, que va venir volant i que quan li vam confirmar la seva sospita va deixar anar alguna llàgrima d’emoció.

27-12-2006 (la gran notícia)

Avui hem d’anar a fer cagar el Tió amb la Laia a Tarragona, però abans de marxar amb el cotxe cap allí, de bon matí, el papa surt a la farmàcia a comprar el ja famós test d’embaràs. Quan arriba a casa la mama es fa la prova i ens trobem amb això:

No tenim cap experiència en el tema i la ratlleta que apareix ens sembla molt tènue. Però tot i així les instruccions són molt clares: la mama està embarassada.
Doncs ja coneixen el resultat de la prova agafem totes les coses, carreguem el cotxe i carretera i manta que cap a Tarragona falta gent. Després d’uns quants quilòmetres i 3 peatges, arribem a Tarragona.

Se’ns ha ocorregut que per comunicar a la Laia i als seus pares la notícia, li farem cagar al Tió un Tolo que ens va regalar la Laia demanant-nos un cosinet amb una nota que digués que: “Ara ja ens el podeu regalar”.

Després de tots els regalets que mútuament ens fem ens guardem la gran sorpresa pel final. I quan obren el regal l’emoció es dibuixa als seus rostres i en fonem en una abraçada que li dóna un nou brillo a aquest dia tan especial.
I ara tal i com havíem quedat ens anem a dinar tots cinc. O hauria de dir sis. (al final resulta que ni 5 ni 6, hauria de dir 7; però que poc que ens ho imaginàvem).
Després de dinar marxem cap a Reus, perquè havíem quedat amb el Dani i la Marta per marxar tres dies a Sant Lary, on els pares del Dani s’havien comprat un apartament. El pla era marxar de Reus a Lleida, anar a l’Unipreus i dormir al pis de la Marta. I l’endemà marxar cap a Sant Lary. I així ho vam fer.
Aprofitant l’estada a Lleida vam comunicar al Dani i la Marta la notícia. Que van rebre amb sorpresa i alegria. Ens van felicitar.
L’endemà vam anar fent via cap a Sant Lary, bonic llogarret del sud de França, que tant a la mama com a mi ens va semblar que estava una mica lluny. Tot i que les seves creps i gofres mereixen una escapada de tant en tant.

26-12-2006 (farem la prova)

Ja fa un parell o tres de mesos que estem intentant quedar embarassats. I avui comencem a tenir masses evidències de que potser la mama ja estigui en estat. Així que, tot i que el papa va dir que fins el 2007 no ens faríem la prova, és impossible retenir l’impuls de la mama i decidim que demà farem la tan ansiada prova.