El primer cap de
setmana després de la gran festa de Nadal a Nexe, el vam passar per casa els
avis, mentre els papis es passaven totes les tardes voltant per l’Hospitalet i
Barcelona.
Es veu que era alguna mena de competició: a veure qui visita més
botigues i centres comercials en menys temps: quins borinots!, amb la de dies
que té l’any.
La primera setmana,
que suposadament ja són vacances, els papis ens van apuntar al Casal de Nexe.
Sort que allí ens ho passem molt bé i ens cuiden molt. Però vaig acabar
super-esgotada.
La nit del 24 vam
anar a casa els avis. Primer ens van posar el pijama, vam sopar i ens van posar
a dormir. Però quan va ser l’hora de fer cagar el Tió em vaig despertar. A veure si es pensaven que em quedaria dormida sense veure els regalets que em tocaven. Mireu quin munt de cosetes que va cagar el petit Tió de l’àvia.
A mi em va portar
molts regalets, però el que em va fer molta il·lusió va ser el Mic.
Aquella nit vaig
dormir a casa els avis i els papis van anar cap a casa a descansar: com si
nosaltres els hi donéssim gaire feina. El 25 ens vam llevar, vam esmorzar i
després d’una passejada pel poble, vam anar a casa, on les papis ja havien
preparat la taula pel dinar familiar.
I aquí farem un punt
i a part. Perquè aquest va ser un Nadal que mai oblidarem. Al migdia els papis
van rebre la trucada de la Toñi, la mare de l’Héctor, per veure si podíem anar
a buscar a l’Ángel, germà de l’Héctor, a l’Hospital. Ens va demanar si ens el
podíem quedar, perquè intuïa que el pitjor estava a punt de passar. El papi i
l’àvia van marxar disparats cap a l’Hospital i allí, després d’acomiadar-se de
l’Héctor, van endur-se a l’Ángel cap a casa. El pitjor s’acabava de confirmar i
el nostre sempre estimat Héctor ens va deixar. Això us explico ara tal com va
passar, però a nosaltres els papis ens ho van explicar uns dies després. No
sabien com fer-ho i els hi sabia molt de greu; sobretot per la Jana perquè eren
molt amiguets i anaven junts a classe.
Aquest va ser un dia
molt trist, però a la vegada molt mogut. I és que a casa nostra no estem gaire
acostumats a tenir “renacuajos” que no paren en tot el dia, que tot ho toquen i
tot ho volen agafar.
L’endemà al matí
aquest era el panorama.
Ja a mig matí van
venir la Toñi i el Juan Carlos. Es van “zampar” una xocolata amb xurros amb els
papis mentre xerraven. I al migdia van marxar amb l’Ángel i nosaltres cap a
casa l’àvia Lupe. Sempre celebrem allí el Sant Esteve.
Els dies van anar
passant entre dormides, fèrules i mimitos. Fins els dia 31 que vam anar a sopar
a casa de la tieta-àvia Carme. Però vam recollir aviat perquè el papi
treballava el dia 1: amb els pocs dies que treballa i mira que és oportú.
El 2011 vam començar
amb molta força: guix, fèrules,... I va haver-hi un dia que va aparèixer un
“indeseable” per casa per controlar-nos el treball: ja t’enganxaré, ja!
A partir de llavors
també ens va tocar pringar amb el pla.
El dia 5 vam anar a
la Cavalcada de Reis amb els papis, els iaios, els avis, els tiets Xavi i
Caroline i la cosineta Sara que encara està a la panxa de la tieta però aviat
sortirà. A mi em va agradar molt i vaig estar molt desperta i atenta a tot el
“follón”. A la Jana no li va agradar tant perquè a ella massa soroll l’atabala.
I el dia de Reis ens
van portar molts regalets, je, je,... El tontet del meu papa tornava a
treballar i s’ho va perdre: pitjor per ell!
Nosaltres vam tornar
a dinar a casa l’àvia Lupe amb tota la família (vint-i-tantes persones).
Els dies després de
Reis ens van venir a veure els padrins i ens van anar portant més regalets, ji,
ji,...
I els dies previs al
començament del “cole” els vam passar treballant, descansant i agafant forces
per començar amb energia a classe.
NOA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada