8 i 9 d’octubre 2011

Em toca estrenar el diari del cap de setmana de l’aula Lila, cosa que sempre és un orgull. I estic molt contenta, perquè han estat un parell de dies mogudets i tinc moltes coses per explicar-vos.

Dissabte al matí vam estar tranquil·letes al sofà de casa, per recuperar forces de la setmana de cole, perquè encara no hem agafat el ritme; però també carregant piles per tot el que ens venia per davant.

A mig matí vam pujar a Bruguers, al terreno dels iaios. I vam jeure una estoneta a la fresca abans de dinar.  Després de dinar vam fer la migdiada al nostre antic sofà, que ens agrada molt.

I després vam anar a veure els pollets que té el iaio, n’hi ha cinc i els vam poder tocar. La Jana i jo vam ajudar en les feines del camp: a nosaltres no se’ns cauen els anells per fer de pagès. Després vam berenar: jo estic molt espaviladeta i em passo l’aigua jo soleta.

Tornant del terreno vam passar per la inauguració d’un estudi de disseny i fotografia que ha muntat la nostra ex-veïna, la que sortia al reportatge de l’Entre Línies: us enrecordeu?

Després vam anar a casa els avis a veure el besavi que porta una temporadeta una mica “potxo”; sempre s’anima una mica quan ens veu.

Diumenge ens vam llevar aviat per anar a la cursa de la paràlisi cerebral que hi havia a Barcelona. Ens vam trobar amb els nostres amiguets de Nexe i ex-Nexe, que estaven molt contents de veure’ns.

La cursa la vaig estar preparant durant la setmana amb el meu personal trainner (Sergi Nogués). I la veritat és que la cosa va anar molt bé: vaig guanyar en la categoria femení en cadira de rodes.

Tothom em deia que sóc una campiona, però jo sóc molt humil i modesta i no se’m poden pujar els fums al cap, tot i que és la segona copa que guanyo en el món de l’atletisme i  només tinc 4 anys. Mentre esperava que em donessin el trofeu vaig fer una dormideta en braços de la Cristina. Aleshores em van cridar les autoritats per recollir el premi.

D’allí vam marxar corrents cap a la platja del Bogatell a fer-nos la fotografia dels Mou-te pels quiets. Vam arribar molt justets i ens van fer alguna foto, però ja veurem que surt.

Però allí ens vam trobar encara amb més amiguets de Nexe i vam aprofitar per anar a dinar per la Rambla del Poblenou. Dinar i migdiada.

I després vam marxar cap a casa que la mama estava molt cansada.

I al vespre va venir l’àvia per ajudar-nos a l’hora del bany.

Abans de començar a sopar em van assecar els cabells que sempre m’agrada molt.

I després d’omplir-me la panxa, cap a dormir que l’endemà toca cole i he de recuperar-me de l’actiu cap de setmana per treballar força a Nexe que si no les meves “senyos” em foten bronca: ja m’agradaria veure “cómo les quedaría el cuerpo” després de guanyar una cursa...

NOA