Avui donen l’alta domiciliària a les nostres filles. Com que ja van guanyant pes (encara no arriben als dos quilos) les podem portar cap a casa, però en les mateixes condicions que estan a la sala d’intermitjos: canviar bolquers, donar biberó cada tres hores i no sortir al carrer.
Arribem a la toma de les 13 hores amb tot apunt. El cotxe amb els dos maxi-cosi, les dues enganxines de NADÓ A BORD que el tiet Dani i la tieta Marteta ens van regalar i tota la comitiva.
Els hi donem l’últim biberó a les nenes a la sala d’intermitjos, els canviem els bolquers, parlem amb la pediatra i col·loquem a les petitones a dins del maxi-cosi.
Sortim, per fi, al carrer amb les nostres filles, però ràpidament les posem a dins del cotxe. I quan ho tenim tot apunt marxem amb la tieta Txell camí cap a casa.
El papa condueix estranyament tranquil. La responsabilitat i la sensació que produeix portar a dues personetes fa canviar el punt de vista quan t’asseus al volant.
Parem a casa l’àvia Lupe, l’avi Carles i el besavi Vicenç per a que vegin les nenes aprofitant que passe
m per allí al davant. Seguim el nostre camí cap a casa. Aparquem i ens dirigim amb les nostres filles en braços cap el nostre niu. Quan obrim la porta ens trobem el tiet – avi Cesc, el tiet Joan i el tiet Sergi amb la càmera de fots, la càmera de vídeo i la casa adornada donant la benvinguda a les nostres filles. Fa una bona estona que s’esperen per donar-nos la sorpresa, cosa que li afegeix, encara més valor al seu bonic gest.
Entrem tots quatre emocionats, com una família, a la que serà la nostra llar. Estem molt contents. Col·loquem les nostres pekes als seus corresponents bressols. La gent marxa i quedem tots quatre sols. Ara la mama i el papa no tenen altra feina que vigilar les 24 hores del dia les seves nenes.
Arribem a la toma de les 13 hores amb tot apunt. El cotxe amb els dos maxi-cosi, les dues enganxines de NADÓ A BORD que el tiet Dani i la tieta Marteta ens van regalar i tota la comitiva.
Els hi donem l’últim biberó a les nenes a la sala d’intermitjos, els canviem els bolquers, parlem amb la pediatra i col·loquem a les petitones a dins del maxi-cosi.
Sortim, per fi, al carrer amb les nostres filles, però ràpidament les posem a dins del cotxe. I quan ho tenim tot apunt marxem amb la tieta Txell camí cap a casa.El papa condueix estranyament tranquil. La responsabilitat i la sensació que produeix portar a dues personetes fa canviar el punt de vista quan t’asseus al volant.
Parem a casa l’àvia Lupe, l’avi Carles i el besavi Vicenç per a que vegin les nenes aprofitant que passe
m per allí al davant. Seguim el nostre camí cap a casa. Aparquem i ens dirigim amb les nostres filles en braços cap el nostre niu. Quan obrim la porta ens trobem el tiet – avi Cesc, el tiet Joan i el tiet Sergi amb la càmera de fots, la càmera de vídeo i la casa adornada donant la benvinguda a les nostres filles. Fa una bona estona que s’esperen per donar-nos la sorpresa, cosa que li afegeix, encara més valor al seu bonic gest.
Entrem tots quatre emocionats, com una família, a la que serà la nostra llar. Estem molt contents. Col·loquem les nostres pekes als seus corresponents bressols. La gent marxa i quedem tots quatre sols. Ara la mama i el papa no tenen altra feina que vigilar les 24 hores del dia les seves nenes.