Avui és el gran dia. Avui, la mama i el papa veuran a les seves filles. Estem nerviosos. Aquesta nit hem dormit més aviat poc. El despertador a sonat a les 6:45, ens hem dutxat i hem anat cap a la Maternitat. Han vingut amb nosaltres les dues àvies i la tieta Txell.
Aviat fan passar a la mama. La resta quedem fora a la sala d’espera. Al cap d’una estona surt la mama i se l’emporten al quiròfan. L’amiga – llevadora Mia va amb ella. La tieta Eva i l’avi Evarist no triguen a venir.
La Mia va entrant i sortint per explicar-nos com van anant les coses. La mama està una mica nerviosa, però li posen l’anestèsia i quasi ni s’entera; això facilita que es relaxi una mica.
Ja a quiròfan, la mama li dóna la maneta tota l’estona a la Mia. L’ambient a quiròfan és molt bo i això ajuda a la mama a passar-ho millor. La Mia va a buscar al papa que no pot entrar al quiròfan, però s’espera a fora per a veure a les seves filles.
A les 10:54 el papa, molt nerviós a fora, sent els primers plors de la seva filla Noa i a les 10:56, els de la Jana. Emocionat, nerviós i impacient el papa espera a que la Mia el deixi passar. Veu a les seves nenes a dins d’una incubadora amb els ulls ben oberts i mirant al seu voltant. S’emociona, lo just, perquè en seguida ha de marxar i esperar-se un altre cop a la sala amb els avis i tiets. Tots es tiren damunt del papa per preguntar-li, però no els hi pot dir massa coses perquè les ha vistes un moment. El papa té moltes ganes de veure a la mama.
De cop s’obre una porta d’on surt la incubadora amb les dues nenes, i tota la sala d’espera es tira al damunt a veure-les, mentre la pediatra dóna uns papers al papa i li explica el que ha de fer amb tota aquella paperassa.
Mentre, s’emporten les petitones cap a la sala d’intermitjos on els hi faran una revisió i la pediatra les explorarà.
El papa arregla tots els papers i li porta unes etiquetes a la metgessa que s’ha endut les seves filles. Diuen al papa que s’esperi. Aleshores ve la tieta Txell i li diu al papa que ja pot veure a la mama. Dubta un moment: la pediatra diu que s’esperi, però el papa no desitja res més en aquest moment que veure com està la mama. El papa surt “corrents” cap a la sala d’espera. Ja ha arribat l’avi Carles. Hem diuen on està la mama i entro decidit. Quan ens veiem les llàgrimes ens salten dels ulls i ens fonem en una abraçada. El papa torna a marxar a la sala on estan les seves filles i a esperar que li diguin alguna cosa. Pugen la mama a l’habitació.
La pediatra explica al papa que les nenes estan molt bé, només que són petitetes. La Noa pesa 1.870 gr. i la Jana 1.730 gr. Estan a la incubadora i seguiran la seva evolució.
Ara, cada tres hores, la mama i el papa poden anar a la sala d’intermitjos, on estan les nenes i on l’accés és restringit, a prendre la temperatura de les seves filles, curar-lis el melic, canviar-lis el panyal i donar-lis el biberó.
Estem a l’habitació i la mama no es podrà aixecar del llit en 24 hores. Això és el més dur per a la mama, un dia sencer sense veure les seves filles després de dur-les 38 setmanes a la panxa. Això l’entristeix. Però al papa li tocarà baixar cada tres hores a fer les tomes de les dues nenes. Al principi va una mica perdut, però en seguida es posa les piles: té per davant vuit tomes sol per dues filles.
El papa els fa fotos a les nenes per ensenyar-les a la mama. Enviem missatges de mòbil a tots els coneguts i el telèfon no deixa de sonar.
Avui ha estat un dels dies més feliços de la nostra vida. No saps el que es pot arribar a estimar a un fill fins que el tens.
Aviat fan passar a la mama. La resta quedem fora a la sala d’espera. Al cap d’una estona surt la mama i se l’emporten al quiròfan. L’amiga – llevadora Mia va amb ella. La tieta Eva i l’avi Evarist no triguen a venir.
La Mia va entrant i sortint per explicar-nos com van anant les coses. La mama està una mica nerviosa, però li posen l’anestèsia i quasi ni s’entera; això facilita que es relaxi una mica.
Ja a quiròfan, la mama li dóna la maneta tota l’estona a la Mia. L’ambient a quiròfan és molt bo i això ajuda a la mama a passar-ho millor. La Mia va a buscar al papa que no pot entrar al quiròfan, però s’espera a fora per a veure a les seves filles.
A les 10:54 el papa, molt nerviós a fora, sent els primers plors de la seva filla Noa i a les 10:56, els de la Jana. Emocionat, nerviós i impacient el papa espera a que la Mia el deixi passar. Veu a les seves nenes a dins d’una incubadora amb els ulls ben oberts i mirant al seu voltant. S’emociona, lo just, perquè en seguida ha de marxar i esperar-se un altre cop a la sala amb els avis i tiets. Tots es tiren damunt del papa per preguntar-li, però no els hi pot dir massa coses perquè les ha vistes un moment. El papa té moltes ganes de veure a la mama.
De cop s’obre una porta d’on surt la incubadora amb les dues nenes, i tota la sala d’espera es tira al damunt a veure-les, mentre la pediatra dóna uns papers al papa i li explica el que ha de fer amb tota aquella paperassa.
Mentre, s’emporten les petitones cap a la sala d’intermitjos on els hi faran una revisió i la pediatra les explorarà.
El papa arregla tots els papers i li porta unes etiquetes a la metgessa que s’ha endut les seves filles. Diuen al papa que s’esperi. Aleshores ve la tieta Txell i li diu al papa que ja pot veure a la mama. Dubta un moment: la pediatra diu que s’esperi, però el papa no desitja res més en aquest moment que veure com està la mama. El papa surt “corrents” cap a la sala d’espera. Ja ha arribat l’avi Carles. Hem diuen on està la mama i entro decidit. Quan ens veiem les llàgrimes ens salten dels ulls i ens fonem en una abraçada. El papa torna a marxar a la sala on estan les seves filles i a esperar que li diguin alguna cosa. Pugen la mama a l’habitació.
La pediatra explica al papa que les nenes estan molt bé, només que són petitetes. La Noa pesa 1.870 gr. i la Jana 1.730 gr. Estan a la incubadora i seguiran la seva evolució.
Ara, cada tres hores, la mama i el papa poden anar a la sala d’intermitjos, on estan les nenes i on l’accés és restringit, a prendre la temperatura de les seves filles, curar-lis el melic, canviar-lis el panyal i donar-lis el biberó.
Estem a l’habitació i la mama no es podrà aixecar del llit en 24 hores. Això és el més dur per a la mama, un dia sencer sense veure les seves filles després de dur-les 38 setmanes a la panxa. Això l’entristeix. Però al papa li tocarà baixar cada tres hores a fer les tomes de les dues nenes. Al principi va una mica perdut, però en seguida es posa les piles: té per davant vuit tomes sol per dues filles.
El papa els fa fotos a les nenes per ensenyar-les a la mama. Enviem missatges de mòbil a tots els coneguts i el telèfon no deixa de sonar.
Avui ha estat un dels dies més feliços de la nostra vida. No saps el que es pot arribar a estimar a un fill fins que el tens.
