Toca visita al metge. Anem a la Maternitat per a que ens donin l’alta mèdica definitiva de les nostres filles.
Organitzem tot el desplegament necessari per a desplaçar-nos fins a l’hospital a Barcelona: anar a buscar el cotxe, agafar el cotxet, controlar els biberons, roba de recanvi, bolquers, col·locar les nenes al maxi – cosi,... Quan ho tenim tot a punt marxem tots quatre cap a l’hospital.
Aconseguim aparcar davant de la Maternitat (cosa poc habitual). Col·loquem les nenes al cotxet i anem cap a dins. Presentem papers i ens indiquen on hem d’anar.
Mentre esperem veiem a la infermera que venia a casa i que hem quedat que col·locarà les arracades a les nenes. Ens fa passar a una consulta i les hi posa. La mama i el papa es queden amb mal al cor pel que acaben de patir les seves filles. A més a més, no sabem veure a les nostres pekes amb arracades (és qüestió de temps, però ara mateix no ens agrada).
Seguidament passem a la consulta amb el pediatra. Les examina i les troba perfectes. Els hi dóna l’alta definitiva i ens comenta quatre coses que hem de saber. Sortim de la consulta amb la Noa i la Jana plorant: tenen gana. Preparem els biberons i en una sala d’espera els hi donem. Després dels rots de rigor, recollim les coses i cap a casa. 
Arribem amb la logística habitual. Avui és un dia important. Les nostres pekes ja tenen l’alta, ja podem fer vida, més o menys, normal. Podrem sortir a passejar i cada cop falta menys pel primer bany: al ser tan petites no les podem banyar perquè perdrien massa temperatura corporal. Ens han marcat els 2.500 grams com a pes de referència per poder-les banyar.
Organitzem tot el desplegament necessari per a desplaçar-nos fins a l’hospital a Barcelona: anar a buscar el cotxe, agafar el cotxet, controlar els biberons, roba de recanvi, bolquers, col·locar les nenes al maxi – cosi,... Quan ho tenim tot a punt marxem tots quatre cap a l’hospital.
Aconseguim aparcar davant de la Maternitat (cosa poc habitual). Col·loquem les nenes al cotxet i anem cap a dins. Presentem papers i ens indiquen on hem d’anar.
Mentre esperem veiem a la infermera que venia a casa i que hem quedat que col·locarà les arracades a les nenes. Ens fa passar a una consulta i les hi posa. La mama i el papa es queden amb mal al cor pel que acaben de patir les seves filles. A més a més, no sabem veure a les nostres pekes amb arracades (és qüestió de temps, però ara mateix no ens agrada).
Seguidament passem a la consulta amb el pediatra. Les examina i les troba perfectes. Els hi dóna l’alta definitiva i ens comenta quatre coses que hem de saber. Sortim de la consulta amb la Noa i la Jana plorant: tenen gana. Preparem els biberons i en una sala d’espera els hi donem. Després dels rots de rigor, recollim les coses i cap a casa. 
Arribem amb la logística habitual. Avui és un dia important. Les nostres pekes ja tenen l’alta, ja podem fer vida, més o menys, normal. Podrem sortir a passejar i cada cop falta menys pel primer bany: al ser tan petites no les podem banyar perquè perdrien massa temperatura corporal. Ens han marcat els 2.500 grams com a pes de referència per poder-les banyar.
