skip to main |
skip to sidebar
Toca visita al metge. Anem a la Maternitat per a que ens donin l’alta mèdica definitiva de les nostres filles.
Organitzem tot el desplegament necessari per a desplaçar-nos fins a l’hospital a Barcelona: anar a buscar el cotxe, agafar el cotxet, controlar els biberons, roba de recanvi, bolquers, col·locar les nenes al maxi – cosi,... Quan ho tenim tot a punt marxem tots quatre cap a l’hospital.
Aconseguim aparcar davant de la Maternitat (cosa poc habitual). Col·loquem les nenes al cotxet i anem cap a dins. Presentem papers i ens indiquen on hem d’anar.
Mentre esperem veiem a la infermera que venia a casa i que hem quedat que col·locarà les arracades a les nenes. Ens fa passar a una consulta i les hi posa. La mama i el papa es queden amb mal al cor pel que acaben de patir les seves filles. A més a més, no sabem veure a les nostres pekes amb arracades (és qüestió de temps, però ara mateix no ens agrada).
Seguidament passem a la consulta amb el pediatra. Les examina i les troba perfectes. Els hi dóna l’alta definitiva i ens comenta quatre coses que hem de saber. Sortim de la consulta amb la Noa i la Jana plorant: tenen gana. Preparem els biberons i en una sala d’espera els hi donem. Després dels rots de rigor, recollim les coses i cap a casa. 
Arribem amb la logística habitual. Avui és un dia important. Les nostres pekes ja tenen l’alta, ja podem fer vida, més o menys, normal. Podrem sortir a passejar i cada cop falta menys pel primer bany: al ser tan petites no les podem banyar perquè perdrien massa temperatura corporal. Ens han marcat els 2.500 grams com a pes de referència per poder-les banyar.
Avui és el primer dia que sortirem amb les pekes al carrer. Tenim mol
tes ganes de treure-les, ni que sigui un moment, i passejar tots quatre plegats. Com que demà anem al metge i en donarà l’alta, sortirem un momentet pel barri.
És el primer dia i comprovem que és tot un ritual: controlar l’hora del biberó, canviar el bolquer a les nenes, vestir-les per l’ocasió, baixar el cotxet, baixar a les petites i col·locar-les a lloc. Després d’una estoneta de posar-nos en moviment aconseguim sortir per la porta de la finca. 
Passem per casa els iaios i ja fem una primera parada. Seguim el trajecte cap a la Plaça Lluís Companys, on es celebren els actes de la Diada. El camí es fa llarg per les múltiples aturades al llarg del trajecte. Tothom vol veure a les petites. Una mica atabalats arribem a la Plaça i les nostres filles no deixen de ser el centre d’atenció. 
Quan s’acosta la una del migdia i aprofitant que els hi toca la toma, anem fent via cap a casa.
Estem relativament sorpresos per l’expectació suscitada, però ens anem fent a la idea que, a partir d’ara, sortir al carrer significarà tot això.
Avui tenim visita de la infermera a casa. Segueix el procediment habitual i a l’hora de pesar-les la Jana ja fa 2.100 grams. La Noa segueix en la seva línia i ja fa 2.330 grams. La infermera ens informa que dimecres haurem d’anar a la Maternitat a visitar el pediatra perquè ens doni l’alta de les nostres filles: QUINA IL·LUSIÓ!!! 
Estem molt contents, dimecres ja tindran l’alta i podrem començar a fer vida una mica més “normal” amb les nostres nenes.
Els primers dies transcorren tranquils: 
biberons, bolquers i visites. La il·lusió de tindre-les a casa i disposar de tot el temps per estar amb elles, ajuda a passar aquest període d’adaptació mútua.
El papa s’ha passat uns quants matins arreglant tots els papers: registre (primer a l’Hospitalet i després a Barcelona), a l’INSS, a la FHSPC (feina de la mama), els bombers de Barcelona (feina del papa), ambulatori, 
Departament de Benestar Social i Família i Hisenda. Sens dubte ha estat la pitjor part que li ha tocat al papa. Per això, el fet d’acabar-ho produeix una gran alegria al papa, cansat d’anar amunt i avall i de fer cues, i a la mama, perquè així estarem tots quatre junts.
La infermera va venint dos cops per setmana. Els hi pren la temperatura a les nenes, les ausculta i, el més important de tot, les pesa. Poc a poc les petites van agafant pes i la Noa aviat supera els 2.100 grams que tenen establert per donar l’alta definitiva. Tot i així, esperarem a que la Jana també assoleixi els 2,1 kilos per anar a la Maternitat a que les visiti el pediatra i els doni l’alta definitiva.
Avui donen l’alta domiciliària a les nostres filles. Com que ja van guanyant pes (encara no arriben als dos quilos) les podem portar cap a casa, però en les mateixes condicions que estan a la sala d’intermitjos: canviar bolquers, donar biberó cada tres hores i no sortir al carrer.
Arribem a la toma de les 13 hores amb tot apunt. El cotxe amb els dos maxi-cosi, les dues enganxines de NADÓ A BORD que el tiet Dani i la tieta Marteta ens van regalar i tota la comitiva.
Els hi donem l’últim biberó a les nenes a la sala d’intermitjos, els canviem els bolquers, parlem amb la pediatra i col·loquem a les petitones a dins del maxi-cosi. 
Sortim, per fi, al carrer amb les nostres filles, però ràpidament les posem a dins del cotxe. I quan ho tenim tot apunt marxem amb la tieta Txell camí cap a casa.
El papa condueix estranyament tranquil. La responsabilitat i la sensació que produeix portar a dues personetes fa canviar el punt de vista quan t’asseus al volant.
Parem a casa l’àvia Lupe, l’avi Carles i el besavi Vicenç per a que vegin les nenes aprofitant que passe
m per allí al davant. Seguim el nostre camí cap a casa. Aparquem i ens dirigim amb les nostres filles en braços cap el nostre niu. Quan obrim la porta ens trobem el tiet – avi Cesc, el tiet Joan i el tiet Sergi amb la càmera de fots, la càmera de vídeo i la casa adornada donant la benvinguda a les nostres filles. Fa una bona estona que s’esperen per donar-nos la sorpresa, cosa que li afegeix, encara més valor al seu bonic gest.
Entrem tots quatre emocionats, com una família, a la que serà la nostra llar. Estem molt contents. Col·loquem les nostres pekes als seus corresponents bressols. La gent marxa i quedem tots quatre sols. Ara la mama i el papa no tenen altra feina que vigilar les 24 hores del dia les seves nenes.
Avui el papa i la mama es passen el dia amunt i avall per donar les tomes a les nenes. I al migdia, després de la visita de la pediatra, a l’arribar ens trobem la Jana al bressol fora de la incubadora. La mama i el papa es miren il·lusionats, els brillen els ulls. Saben que això s’acaba, que aviat marxarem tots quatre cap a casa. 
La pediatra parla amb nosaltres i ens confirma la nostra sospita: demà ens les emportem cap a casa. Estem molt contents, amb unes ganes boges de que arribi demà i entrar, per fi a casa com una família.
En la toma del migdia (13 hores) del diumenge 26, baixem a la sala d’intermitjos i ens trobem amb la sorpresa que ja han tret la Noa de la incubadora i l’han posada en un bressol. Ens fa molta il·lusió perquè això és una bona senyal. Aquestes nenes van guanyant pes i aviat podran venir a casa.
Però també avui li donen l’alta mèdica a la mama. És una bona notícia perquè això vol dir que tot va bé i que s’ha recuperat ràpid. Tot i així estem molt tristos, sobretot la mama, perquè tornem a casa i les nostres filles es queden a la Maternitat. Arribar a casa només dos en lloc dels quatre que havíem imaginat es fa dur encara que sigui el millor per a tots.
Sabem però, que aviat marxarem amb les petitones i serà per sempre.
Divendres 24, dissabte 25 i diumenge 26 transcorren entre tomes de les criatures i visites de família, amics i coneguts. Ens ve a veure molta gent i la veritat és que ho portem força bé. De fet ens ajuda a distreure’ns entre toma i toma. Si les nenes estiguessin amb nosaltres a l’habitació, segurament no diríem el mateix. Tot i així tenim ganes de que estiguin amb nosaltres, disfrutar-les, gaudir-les, acariciar-les, abraçar-les, mimar-les,...
Avui la mama podrà tornar a veure les seves filles que només va poder contemplar un fugaç moment al néixer. Fa més de 24 hores que no les veu. Només les ha vist 
en foto. El papa baixat cada tres hores a fer les tomes de les nenes i la mama ja el podrà acompanyar a la de les 13 hores. La veritat és que se’n mor de ganes. Per la mama el més dur ha estat no poder veure a les seves petitones.
A les 12:40 baixem cap a la sala d’intermitjos. Després de prendre les mesures higièniques pertinents, entrem a dins la sala. El papa li diu a la mama on estan les seves filles. L’emoció recorre el seu cos i les llàgrimes cauen dels seus ulls: per fi pot veure les seves nenes. 
Són guapíssimes!!!
El papa li ensenya pas per pas tot el que ha de fer a cadascuna de les nenes i l’instint maternal aflora instantàniament: sembla que ho hagi fet tota la vida. La mama, contenta i satisfeta, fa a partir d’ara totes les tomes de les seves filles.
La mama es va recuperat molt bé de la cesària i cada dia es troba millor.
Avui és el gran dia. Avui, la mama i el papa veuran a les seves filles. Estem nerviosos. Aquesta nit hem dormit més aviat poc. El despertador a sonat a les 6:45, ens hem dutxat i hem anat cap a la Maternitat. Han vingut amb nosaltres les dues àvies i la tieta Txell.
Aviat fan passar a la mama. La resta quedem fora a la sala d’espera. Al cap d’una estona surt la mama i se l’emporten al quiròfan. L’amiga – llevadora Mia va amb ella. La tieta Eva i l’avi Evarist no triguen a venir.
La Mia va entrant i sortint per explicar-nos com van anant les coses. La mama està una mica nerviosa, però li posen l’anestèsia i quasi ni s’entera; això facilita que es relaxi una mica.
Ja a quiròfan, la mama li dóna la maneta tota l’estona a la Mia. L’ambient a quiròfan és molt bo i això ajuda a la mama a passar-ho millor. La Mia va a buscar al papa que no pot entrar al quiròfan, però s’espera a fora per a veure a les seves filles.
A les 10:54 el papa, molt nerviós a fora, sent els primers plors de la seva filla Noa i a les 10:56, els de la Jana. Emocionat, nerviós i impacient el papa espera a que la Mia el deixi passar. Veu a les seves nenes a dins d’una incubadora amb els ulls ben oberts i mirant al seu voltant. S’emociona, lo just, perquè en seguida ha de marxar i esperar-se un altre cop a la sala amb els avis i tiets. Tots es tiren damunt del papa per preguntar-li, però no els hi pot dir massa coses perquè les ha vistes un moment. El papa té moltes ganes de veure a la mama.
De cop s’obre una porta d’on surt la incubadora amb les dues nenes, i tota la sala d’espera es tira al damunt a veure-les, mentre la pediatra dóna uns papers al papa i li explica el que ha de fer amb tota aquella paperassa.
Mentre, s’emporten les petitones cap a la sala d’intermitjos on els hi faran una revisió i la pediatra les explorarà.
El papa arregla tots els papers i li porta unes etiquetes a la metgessa que s’ha endut les seves filles. Diuen al papa que s’esperi. Aleshores ve la tieta Txell i li diu al papa que ja pot veure a la mama. Dubta un moment: la pediatra diu que s’esperi, però el papa no desitja res més en aquest moment que veure com està la mama. El papa surt “corrents” cap a la sala d’espera. Ja ha arribat l’avi Carles. Hem diuen on està la mama i entro decidit. Quan ens veiem les llàgrimes ens salten dels ulls i ens fonem en una abraçada. El papa torna a marxar a la sala on estan les seves filles i a esperar que li diguin alguna cosa. Pugen la mama a l’habitació.
La pediatra explica al papa que les nenes estan molt bé, només que són petitetes. La Noa pesa 1.870 gr. i la Jana 1.730 gr. Estan a la incubadora i seguiran la seva evolució.
Ara, cada tres hores, la mama i el papa poden anar a la sala d’intermitjos, on estan les nenes i on l’accés és restringit, a prendre la temperatura de les seves filles, curar-lis el melic, canviar-lis el panyal i donar-lis el biberó.
Estem a l’habitació i la mama no es podrà aixecar del llit en 24 hores. Això és el més dur per a la mama, un dia sencer sense veure les seves filles després de dur-les 38 setmanes a la panxa. Això l’entristeix. Però al papa li tocarà baixar cada tres hores a fer les tomes de les dues nenes. Al principi va una mica perdut, però en seguida es posa les piles: té per davant vuit tomes sol per dues filles.
El papa els fa fotos a les nenes per ensenyar-les a la mama. Enviem missatges de mòbil a tots els coneguts i el telèfon no deixa de sonar. 
Avui ha estat un dels dies més feliços de la nostra vida. No saps el que es pot arribar a estimar a un fill fins que el tens.
del nostre ambulatori. Sortim de casa després del biberó de les 16 hores. Tot passejant arribem al nostre CAP. Pugem a la tercera planta i esperem el nostre torn. La infermera ens fa passar a la consulta i comença a explorar a les nenes. Quan ja ha fet una primera exploració, avisa a la pediatra que se les mira més profundament. La visita transcorre distesa i ens emportem molt bona impressió d’aquest primer contacte.
La Noa ja pesa 2.640 grams i la Jana 2.400. Aquestes nenes augmenten a un ritme frenètic, cosa que ens alegra. La cosa va bé.
del nostre ambulatori. Sortim de casa després del biberó de les 16 hores. Tot passejant arribem al nostre CAP. Pugem a la tercera planta i esperem el nostre torn. La infermera ens fa passar a la consulta i comença a explorar a les nenes. Quan ja ha fet una primera exploració, avisa a la pediatra que se les mira més profundament. La visita transcorre distesa i ens emportem molt bona impressió d’aquest primer contacte.
La Noa ja pesa 2.640 grams i la Jana 2.400. Aquestes nenes augmenten a un ritme frenètic, cosa que ens alegra. La cosa va bé.
