14 i 15 de gener de 2012 (Casa Carla i Can Mercader)

Primer de tot voldria felicitar a tots els companys i companyes de la classe taronja per fer uns diaris tan currats. Si féssim un concurs intern de diaris de cap de setmana entre totes les aules, no en tingueu cap dubte, l’Aula Taronja seria la campiona. Feu-me cas que jo aquest tema el domino.

Jo, dissabte al matí, vaig fer una mica de mandres que no hi ha “cole” i hem de recuperar forces de la dura 1ª setmana de classe després de Nadals.

Vam esmorzar i després de la corresponent sessió de nebulitzacions ens en vam anar al Gran Via 2, perquè havíem de canviar unes botes que ens havien portat els Reis que ens anaven grans (Els Reis compren al Gran Via 2 i deixen tiquets regals per si els has de canviar. Mira si són bones persones, eh?)

Allà em vaig provar quatre botes diferents: a lo Pretty Woman...

Vam anar a dinar a casa els avis.

I després vam anar a passar la tarda a casa la nostra amigueta Carla.

Allà vam veure Madagascar en pantalla gegant mentre les mamis anaven de compres.

Ja que hi érem ens vam quedar a sopar. I jo em vaig adormir amb el Mic de la Carla.

Jo ja em vaig despertar diumenge al matí a casa meva. Després d’esmorzar, les meves perruqueres particulars i assessores d’imatge em van posar ben guapa amb les meves botes noves i em van pentinar.

I vam anar cap a Can Mercader.

Hi ha uns trenets on es pot pujar. I amb la mami i l’àvia vam donar una volta.

 

Vam dinar a un restaurant que es diu La Masia que es dina molt bé. Quan van haver dinat vaig protestar una mica fins que em va agafar en braços el plasta del meu papi.

Vam anar a casa a passar la tarda, on després de meditar, vaig estar amb la meva germaneta al sofà tapades amb la manteta dels barrufets.

 

A la nit va tocar bany, rentar dents, sopar i a dormir.

 

I així vam passar aquest cap de setmana després de la 1ª setmana de “cole” passades les vacances de Nadal: no ha estat malament, eh?

Jana

23/12/2011 (Primera ecografia)

Avui, per fi, hem pogut veure el nostre germanet o la nostra germaneta. Els papis han anat a fer-se la primera ecografia i han pogut veure el petitó o la petitona.

Els papis diuen que avui han pres consciència real de la magnitud de la tragèdia. Aviat serem un més a casa.

Ja veuran els papis, amb lo bones nenes que som nosaltres, no saben el que els hi ve a sobre, je, je,...

2/11/2011 (Gran notícia)

Avui és un gran dia, perquè després de quasi 4 anys i mig es repeteix una entrada com la que va inaugurar aquest bloc. Amb una fotografia de prova d'embaràs positiva. I això vol dir que d'aquí uns 8 ó 9 mesos tindrem un germanet o una germaneta.

Qué guay!!!

29, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre: La Castanyada

Aquest cap de setmana de quatre dies hem estat de reclusió. Semblàvem dues monges benedictines tancades al convent sense sortir.

La causa eren els nostres mocs. Teníem tants mocs que ens volien tirar al contenidor. Però com que no sabien a quin tirar-nos, ens vam salvar.

Dissabte al matí ens va tocar treballar:

Primer a la Noa,

I després a mí, que amb el meu big-mack i la supercançó de la castanyera que m’havia gravat la Irene estava supermotivada.

Vam anar a dinar a casa l’àvia i vam passar la tarda amb la Bisa (“bisabuela”).

A la nit bany, rentar dents, secador, nebulitzador i a dormir.

I entremig de tot això els meu amic: l’aspirador dels mocs que estava guardat i ple de pols, però que en quatre dies s’ha posat les piles.

D’acord, potser m’he passat... però també aspira molt.

Diumenge la cosa va anar igual: fèrules pel matí, mocs, aspirador, nebulitzador, antibiòtic,... I agafant forces algun moment que els mocs em deixaven respirar tranquil·la.

Dilluns vam tenir molta feina. Al matí fent pa i panellets.

I després decorant la casa amb motius “halloweenienses”. Celebràvem la Castanyada, però en honor a la cosineta Sara que és mig quebequesa vam decorar-ho a l’estil americà.

Vam preparar la festa perquè venien a sopar els “amigüitos” de Nexe.

Vaig descansar alguna estoneta amb el Mic...

...que després em va ajudar amb el dinar.

Ens van pentinar i posar ben guapes per la festa.

I van anar arribant els amiguets.

El Ricard va desplegar tots els seus coneixements per curar-nos, però la cosa no va millorar gaire.

La festa va estar molt bé, tot i que jo a les 21h. ja era al llit.

Dimarts la cosa segui igual: mocs i “pitos” per un “tubo”. Canvi d’antibiòtic i a passar el dia. A veure com ens aixequem dimecres...

Petonets molts,

JANA

8 i 9 d’octubre 2011

Em toca estrenar el diari del cap de setmana de l’aula Lila, cosa que sempre és un orgull. I estic molt contenta, perquè han estat un parell de dies mogudets i tinc moltes coses per explicar-vos.

Dissabte al matí vam estar tranquil·letes al sofà de casa, per recuperar forces de la setmana de cole, perquè encara no hem agafat el ritme; però també carregant piles per tot el que ens venia per davant.

A mig matí vam pujar a Bruguers, al terreno dels iaios. I vam jeure una estoneta a la fresca abans de dinar.  Després de dinar vam fer la migdiada al nostre antic sofà, que ens agrada molt.

I després vam anar a veure els pollets que té el iaio, n’hi ha cinc i els vam poder tocar. La Jana i jo vam ajudar en les feines del camp: a nosaltres no se’ns cauen els anells per fer de pagès. Després vam berenar: jo estic molt espaviladeta i em passo l’aigua jo soleta.

Tornant del terreno vam passar per la inauguració d’un estudi de disseny i fotografia que ha muntat la nostra ex-veïna, la que sortia al reportatge de l’Entre Línies: us enrecordeu?

Després vam anar a casa els avis a veure el besavi que porta una temporadeta una mica “potxo”; sempre s’anima una mica quan ens veu.

Diumenge ens vam llevar aviat per anar a la cursa de la paràlisi cerebral que hi havia a Barcelona. Ens vam trobar amb els nostres amiguets de Nexe i ex-Nexe, que estaven molt contents de veure’ns.

La cursa la vaig estar preparant durant la setmana amb el meu personal trainner (Sergi Nogués). I la veritat és que la cosa va anar molt bé: vaig guanyar en la categoria femení en cadira de rodes.

Tothom em deia que sóc una campiona, però jo sóc molt humil i modesta i no se’m poden pujar els fums al cap, tot i que és la segona copa que guanyo en el món de l’atletisme i  només tinc 4 anys. Mentre esperava que em donessin el trofeu vaig fer una dormideta en braços de la Cristina. Aleshores em van cridar les autoritats per recollir el premi.

D’allí vam marxar corrents cap a la platja del Bogatell a fer-nos la fotografia dels Mou-te pels quiets. Vam arribar molt justets i ens van fer alguna foto, però ja veurem que surt.

Però allí ens vam trobar encara amb més amiguets de Nexe i vam aprofitar per anar a dinar per la Rambla del Poblenou. Dinar i migdiada.

I després vam marxar cap a casa que la mama estava molt cansada.

I al vespre va venir l’àvia per ajudar-nos a l’hora del bany.

Abans de començar a sopar em van assecar els cabells que sempre m’agrada molt.

I després d’omplir-me la panxa, cap a dormir que l’endemà toca cole i he de recuperar-me de l’actiu cap de setmana per treballar força a Nexe que si no les meves “senyos” em foten bronca: ja m’agradaria veure “cómo les quedaría el cuerpo” després de guanyar una cursa...

NOA