Decidim quedar-nos a casa. Normalment passem aquesta nit a casa de la tieta-àvia Carme, però no tenim gaires ànims i creiem que també serà el millor per a les nostres nenes. “Cel·lebrem” el Cap d’Any a casa sense gaire a destacar, planant sobre nosaltres la fosca ombra de la desgràcia.
Esperàvem amb il·lusió els nostres primers Nadals amb fills; havien de ser tan especials i tan feliços. Quina amalgama de sentiments tan estranys ens recorren el nostre cos. Què diferents havien de ser aquestes festes.
Esperàvem amb il·lusió els nostres primers Nadals amb fills; havien de ser tan especials i tan feliços. Quina amalgama de sentiments tan estranys ens recorren el nostre cos. Què diferents havien de ser aquestes festes.
