El dia 20 ens presentem d’urgències a Sant Joan de Déu. Després de la corresponent espera, ens atenen. Fan baixar un neuropediatra que s’encarrega d’informar-nos que les nostres dues filles tenen una encefalopatia. Ell aboga per una possible leucomalàsia periventricular deguda a una anòxia interuterina (falta d’oxigen en algun moment durant l’embaràs). Ens diu que tornem a l’endemà directament a la planta de neuropediatria.
Així ho fem. El 21 estem allí com un clau. Ens passem una bona estona en una sala d’espera força desoladora. Comencem a prendre consciència de la situació. Quan, per fi ens toca, tornen a examinar les nenes i ens quasi asseguren que tenen una leucomalàsia periventricular. Ens programen un munt de proves i d’anàlisis i ens posem en contacte amb el CDIAP (centre de desenvolupament infantil i atenció precoç) de l’Hospitalet: Baula.
Així ho fem. El 21 estem allí com un clau. Ens passem una bona estona en una sala d’espera força desoladora. Comencem a prendre consciència de la situació. Quan, per fi ens toca, tornen a examinar les nenes i ens quasi asseguren que tenen una leucomalàsia periventricular. Ens programen un munt de proves i d’anàlisis i ens posem en contacte amb el CDIAP (centre de desenvolupament infantil i atenció precoç) de l’Hospitalet: Baula.