Avui hem dinat a casa l’àvia Lupe, l’avi Carles i el besavi Vicenç. Ens hem d’anar acostumant a fer vida més o menys normal. Els papes van aprenent poc a poc, però és que ara tot és nou per a nosaltres.
Aquesta tarda hem decidit que ja és hora de fer el primer bany. La cosa no serà fàcil. El pis és petit i preparar totes les coses ja és tota una història. Col·loquem la banyera, el canviador, els bolquers, el sabó, les cremes l’esponja, el pijama,... al menjador. Deixem els biberons apunt per donar-los-hi just després del bany.Agafem la Noa, la despullem i la posem a l’aigua. Comença a plorar.
La mama la va ensabonant i continua plorant. Li esbaldeix el cos i comença a rentar-li el cap. Sembla que la matin: plora i crida de mala manera. No sembla que la relaxi gaire. Amb el cap esbaldit, la traiem de l’aigua i l’assequem amb la tovallola. Encara no ha parat de plorar. Li posem crema hidratant per tot el cos i el plor continua. Fins que la mama no li col·loca el pitet i li “enxufa” el biberó, la Noa no para de plorar i bramar.Ara toca la Jana. El papa la despulla i li treu el bolquer. Però quan la col·loca a l’aigua,... tres quarts del mateix. Comença a parar i no para fins que li “enxufem” el biberó.
La primera experiència aquàtica no sembla que hagi agradat massa a les nostres pekes. Esperem que la cosa vagi millorant perquè aquest primer bany ha sigut un drama.Després de la toma totes dues s’han quedat adormides profundament, però no de relaxades, sinó d’esgotades de tant plorar.
Aprofitem l’avinentesa per comunicar oficialment a la tieta Eva que serà la padrina de la Jana.
