Avui ens visiten la tieta Marta i el tiet Dani. Arribem cap a última hora de la tarda mentre els hi estem donant un biberó.
Després de fer el rotet la Noa s’adorm a braços de la tieta Marta i la Jana continua batallant a braços del Dani. Aprofitem per comunicar de forma oficial al Dani que serà el padrí de la Jana, cosa que accepta sense pensar-s’ho dues vegades i que li fa molta il·lusió. 
Arriba l’hora del bany. Aquests últims dies han seguit plorant durant el bany, tot i que la Jana sembla que una mica més tranquil·la que la Noa. Col·loquem a l’aigua la Noa tot esperant els seus plors i els seus brams, però la sorpresa és majúscula quan, tot i alguna cara estranya, no es queixa gens. Quedem al·lucinats i els tiets fan broma dient-nos que som uns exagerats i que aquestes nenes són tant bones que no saben plorar. Col·loquem a la Jana i tampoc plora ni es queixa. Quina alegria, les nostres nenes ja no ploren com a desesperades quan les banyem. Estem molt contents, sabíem que aquest dia havia d’arribar, però no esperàvem que fos d’una manera tant repentina.
Havent-les banyat es queden adormides al bressol, cosa que aprofitem per sopar nosaltres. Acabant els postres les petitones comencen a demanar el seu sopar i els tiets s’encarreguen de donar-li el seu biberó.
Després de fer el rotet i col·locar-les al bressol, els tiets marxen cap a Reus.
Hem passat una bona estona junts. Ara ja és hora d’anar a dormir i el papa demà haurà d’anar a treballar després de tots aquests dies de festa per paternitat. Serà la primera vegada que estarà separat més de 24 hores de les seves filles i això li fa molta pena. A veure com anirà, la nit per un costat i la feina per una altra. 