02-10-2007 (Sopar amb els tiets de Reus)

Avui ens visiten la tieta Marta i el tiet Dani. Arribem cap a última hora de la tarda mentre els hi estem donant un biberó.

Després de fer el rotet la Noa s’adorm a braços de la tieta Marta i la Jana continua batallant a braços del Dani. Aprofitem per comunicar de forma oficial al Dani que serà el padrí de la Jana, cosa que accepta sense pensar-s’ho dues vegades i que li fa molta il·lusió.
Arriba l’hora del bany. Aquests últims dies han seguit plorant durant el bany, tot i que la Jana sembla que una mica més tranquil·la que la Noa. Col·loquem a l’aigua la Noa tot esperant els seus plors i els seus brams, però la sorpresa és majúscula quan, tot i alguna cara estranya, no es queixa gens. Quedem al·lucinats i els tiets fan broma dient-nos que som uns exagerats i que aquestes nenes són tant bones que no saben plorar. Col·loquem a la Jana i tampoc plora ni es queixa. Quina alegria, les nostres nenes ja no ploren com a desesperades quan les banyem. Estem molt contents, sabíem que aquest dia havia d’arribar, però no esperàvem que fos d’una manera tant repentina.
Havent-les banyat es queden adormides al bressol, cosa que aprofitem per sopar nosaltres. Acabant els postres les petitones comencen a demanar el seu sopar i els tiets s’encarreguen de donar-li el seu biberó.
Després de fer el rotet i col·locar-les al bressol, els tiets marxen cap a Reus.

Hem passat una bona estona junts. Ara ja és hora d’anar a dormir i el papa demà haurà d’anar a treballar després de tots aquests dies de festa per paternitat. Serà la primera vegada que estarà separat més de 24 hores de les seves filles i això li fa molta pena. A veure com anirà, la nit per un costat i la feina per una altra.

30-09-2007 (Dinar Jan)

Hem quedat amb el cosinet Jan, la tieta Carol i el tiet Joan per dinar tots junts a casa. Venen a mig matí i aprofitem per sortir a fer una passejadeta. Després de fer un tomb, anem cap a casa a donar de menjar a les tres criatures. La Noa i la Jana s’adormen després d’haver-se acabat els seus respectius biberons i el Jan continua batallant després de l’intent dels seus pares per fer-lo menjar.
Dinem “tranquil·lament” i aleshores el Jan es queda adormit sobre la falda de la seva mama. Estem xerrant una estona fins que el Jan es desperta.

Llavors decidim sortir a fer un tomb. A mitja Rambla les nostres pekes comencen a plorar. Encara no fa ni dues hores que han menjat, però ja comencen a protestar que tenen gana.
Anem tirant cap a casa. De camí recollim l’àvia del Jan que marxarà amb ells cap a Rubí. S’alegra molt de veure’ns a tots quatre, perquè encara no havia tingut ocasió de fer-ho.
Ja a casa les nostres filletes es prenen el seu biberó.

23-09-2007 (1 mes)

Avui les nostres petitones ja fa un mes que van néixer. Per una banda ha anat molt ràpid, però per un altra també és veritat que hem passat les 24 hores de tots aquests dies amb elles i tenim la sensació d’haver compartit intensament tot aquest temps amb les nostres nenes.
El dia transcorre dins la “rutina”. Passejada ràpida pel matí i dinar a casa. Fem un tomb per la tarda i abans de sopar: bany. Avui segon dia de bany. A veure com anirà la cosa. Hem parlat de les sensacions del primer dia i hem pensat que potser ens ho hem de prendre amb més calma, dedicar-li una mica més de temps a cada nena. A veure si això les tranquil·litza.
Sembla que la Jana no brama amb la intensitat d’ahir. Potser la cosa funciona. Però quan el papa agafa a la Noa i la posa dins l’aigua la història d’ahir es repeteix. Plora i crida sense parar fins que la tetina del biberó entra dins la seva boqueta. Sembla que el tema del bany ens l’haurem de prendre amb filosofia: paciència.
Després de sopar gaudim de la coca que la mama ha fet per les seves filletes que compleixen un mes.

22-09-2007 (1er bany)

Avui hem dinat a casa l’àvia Lupe, l’avi Carles i el besavi Vicenç. Ens hem d’anar acostumant a fer vida més o menys normal. Els papes van aprenent poc a poc, però és que ara tot és nou per a nosaltres.

Aquesta tarda hem decidit que ja és hora de fer el primer bany. La cosa no serà fàcil. El pis és petit i preparar totes les coses ja és tota una història. Col·loquem la banyera, el canviador, els bolquers, el sabó, les cremes l’esponja, el pijama,... al menjador. Deixem els biberons apunt per donar-los-hi just després del bany.
Agafem la Noa, la despullem i la posem a l’aigua. Comença a plorar. La mama la va ensabonant i continua plorant. Li esbaldeix el cos i comença a rentar-li el cap. Sembla que la matin: plora i crida de mala manera. No sembla que la relaxi gaire. Amb el cap esbaldit, la traiem de l’aigua i l’assequem amb la tovallola. Encara no ha parat de plorar. Li posem crema hidratant per tot el cos i el plor continua. Fins que la mama no li col·loca el pitet i li “enxufa” el biberó, la Noa no para de plorar i bramar.
Ara toca la Jana. El papa la despulla i li treu el bolquer. Però quan la col·loca a l’aigua,... tres quarts del mateix. Comença a parar i no para fins que li “enxufem” el biberó.
La primera experiència aquàtica no sembla que hagi agradat massa a les nostres pekes. Esperem que la cosa vagi millorant perquè aquest primer bany ha sigut un drama.
Després de la toma totes dues s’han quedat adormides profundament, però no de relaxades, sinó d’esgotades de tant plorar.
Aprofitem l’avinentesa per comunicar oficialment a la tieta Eva que serà la padrina de la Jana.

21-09-2007 (Lucía)

Hem quedat amb la Silvia i el Josan. La Silvia estudiava infermeria amb la mama i ens hem seguit veient de tant en tant des de que van acabar la carrera. També han estat pares d’una nena que es diu Lucía i que va néixer quatre dies abans que vosaltres. És per això que encara no us ha vist.
Ens trobem per anar a prendre alguna cosa. Veiem a la Lucía grandíssima: fa 4,2 quilos, davant dels 2’5 de la Noa i els 2,3 de la Jana.
Passem una bona estoneta junts xerrant d’aquesta nova vida que hem començat. La veritat és que fem una bona fila: 2 cotxets (1 doble) i nosaltres quatre.

Abans no se’ns faci massa tard, ens acomiadem contents de veure’ns.