RECEPTA: Coc de la Ribera amb “perlitas” de xocolata i nous de Califòrnia coberta de cruixent negra

Sóc la Jana Primo Martínez una jove promesa de la cuina catalana formada a la prestigiosa Escola del Bulli. Que no us espanti el meu currículum ni la recepta, ja que l’he adaptada perquè uns simples mortals com vosaltres la pugueu fer sense excessives dificultats.

Ingredients:

En primer lloc posarem un iogurt natural en un bol. Farem servir l’envàs del iogurt per afegir 1 mida d’oli, 2 de sucre i 3 de farina. Ficarem 3 ous, 1 sobre de llevat Royal, la ratlladura de la pell de mitja llimona i un pessic de sal. Un cop introduïts tots aquests ingredients agafarem la batedora i ho triturarem tot fins que ens quedi una massa homogènia.

  

Aleshores afegirem els 100 gr. de “perlitas” de xocolata i les nous. Aquí faré un punt i apart. Les nous les podem col·locar senceres que és típic de la cuina anglesa; o les podem esmicolar com  a França. Però després de consultar un prestigiós estudi universitari realitzat a Catalunya i dirigit per la Dr. Noa Primo on van concloure que a casa nostra les nous es partien per la meitat, jo segueixo aquesta regla.

Remenarem la massa manualment i la col·locarem en un motlle prèviament untat en mantega. És el moment d’introduir-lo al forn prèviament escalfat a uns 160-180ºC. Hi ha una fórmula que té en compte la temperatura, la humitat relativa de l’aire, la pressió atmosfèrica, la potència del forn i tota una sèrie de paràmetres per saber el temps de cocció: us l’explicaria, però no l’entendríeu. Millor utilitzeu ancestral tècnica de l’escuradents: el claveu i quan surti sec ja estarà cuit. Sol estar entre els 30 i els 50 minuts.

Llavors el traieu del forn i el deixeu refredar. Un cop fred, desfarem la xocolata de cobertura i l’estendrem per damunt del coc. Només ens resta col·locar-lo a la nevera fins que la xocolata s’endureixi.

I ja està a punt per menjar.

Podeu utilitzar iogurt natural, iogurt grec, iogurt de llimona, farina integral, farina d’espelta, sucre morè, posar-hi avellanes, ametlles, decorar-ho amb “Lacasitos”, i tot el que se us pugui ocórrer.

I només em resta dir-vos que no abuseu massa, perquè sinó la bàscula haurà de fer hores extres, ji, ji,...

JANA

  

NOTA: la informació que apareix en aquest text no està contrastada, excepte la pròpia recepta en si.

Vídeo Entre Línies 2009

Després de força temps, hem pogut recuperar el vídeo que ens van gravar per l'Entre Línies al novembre de 2009 en motiu de la Marató de TV3 dedicada a les malalties minoritàries. 

Ens ha fet molta gràcia tornar-lo a veure. Esperem que el disfruteu tant com nosaltres cada cop que el tornem a veure.

9, 10, 11 i 12 d’octubre de 2010 (per Hospitalet, per Sabadell, pel Saló del Caravaning,...)

Aquest cap de setmana superllarg havíem de marxar fora, però el mal temps ens va trastocar els plans. Una amiga meva ens havia de deixar una furgoneta equipada per dormir i cuinar. El nostre objectiu era anar a Vilanova de Meià amb els tiets Xavi i Caroline i el cosí del papa, el tiet Joan i la tieta Carol amb els cosinets Jan i Pau. Ells van marxar i després de dos dies plovent van tornar amb la cua entre les cames.

Nosaltres, dissabte, vam llevar-nos tranquil·lament, vam marxar a casa els avis Lupe i Carles i vam dinar.

Després de la migdiada corresponent, vam enredar una estona fins l’hora de berenar. Llavors vam anar cap a casa a sopar i a dormir.

Diumenge ens vam llevar i després de parlar per telèfon a les 8 del matí amb els tiets, vam posposar la nostra sortida cap a Vilanova de Meià perquè plovia.

Aleshores ens en vam anar a Jardiland. Allí hi ha un fart de testos, plantes, flors, arbres,... Vam comprar algunes flors i vam olorar unes quantes herbes aromàtiques. Vam dinar a casa depresa i corrents. I vam anar a Sabadell, amb els amics que ens havien de deixar la furgoneta, a la “Panxa del Bou”: és un rocòdrom interior on vam passar la tarda.

 

 

La Jana i jo vam escalar una mica i vam assegurar a la mami.

Jo inclús vaig fer una mica de gimnàs: Sergi estic hipertrofiant i m’estic posant “catxes”, ji, ji, ji,...

Dilluns al matí el papi ens va llevar a les 7 per marxar cap a Vilanova, però ha trucat als tiets i han dit que seguia plovent i tocaven retirada.  

Llavors vam fer alguna dormideta: llevar-nos a aquella hora per a res!!!

Aleshores els papis van preparar-ho tot i vam anar a passejar per Barcelona.

A mig matí ens va trucar el tiet Joan i ens va dir que anaven al Saló del Caravaning. I com no, els papis, la Jana i una servidora, cap a la Fira falta gent.

Vam veure caravanes, furgonetes equipades, autocaravanes: me’n vaig estar mirant alguna, però no m’acaben de fer el pes.



  

Al tornar a casa vaig ensenyar a la mami com funciona això de les flors i les plantes, perquè s’ha apuntat a la “Comissió de Jardineria” de l’AMPA, i com no li expliqui alguna cosa el Sergi va apanyat.

 

Com cada nit ens van rentar les dents i els iaios ens van donar el sopar.

 Dimarts al matí vaig fer unes mandretes amb la mami. I em vaig llevar molt “richarachera”.

  Primer van fer treballar la Jana al pla mentre jo mirava la tele, je, je, je,...

Però després, els antipàtics dels meus papis, ens van canviar i em van fer treballar a mi.

Vaig estar descansant al sofà i a la tarda van venir a veure’ns els avis.

Vam fer el bany de rigor. I més tard va venir la nostra àvia postissa Mari, que havia anat a El Corte Inglés i ens va portar dues jaquetetes de regal, je, je, je,...

 

Guaiteu quantes “Super-Abuelas” tenim per agafar-nos en braços.

Així em passat aquest cap de setmana de 4 dies: pendents del temps i la pluja i voltant per aquí i per allà.

M’haureu de perdonar el rotllo, però és que 4 dies donen per moooooooooolt...

Noa

10, 11 i 12 de setembre de 2010 (Capafonts)

Hola família! Sóc la Jana, i tinc l’honor de començar el Diari de Cap de Setmana i Festius de l’Aula Taronja. Com que sóc més xula que ningú, en comptes d’escriure sobre el cap de setmana del 18 i 19 que no hem fet res de destacable, ho faré del 11 i 12 de setembre que fou més productiu i interessant.

El divendres dia 10 estava tranquil·lament a l’aula quan, cap allà a ¾ de quatre, van entrar la mama i el papa que ens venien a buscar. Van estar xerrant amb tots els papis dels compis de classe i jo allà asseguda en el cotxet amb les fèrul·les posades i sense fer-me ni cas. Llavors vaig començar a cridar fins que me les van treure, je, je,...

Al final ens van carregar al cotxe per marxar directament cap a Capafonts: ara que hi penso l’any passat també vaig començar la llibreta del cap de setmana... i va ser el cap de setmana de l’11 de setembre... i també vam anar a Capafonts... em sembla que m’estic encasillant.

Doncs aquest cap de setmana presentaven el nou i flamant Club d’Esports d’Aventura de Capafonts del qual el padrí n’és el secretari. Nosaltres vam arribar cap a les 19 hores que era l’hora que començava la presentació. I quan el padrí va començar a parlar, vaig fer algun crit enmig de la sala, ji, ji,... els papes no sabien on ficar-se.

Quan va ser l’hora, ens van donar el sopar i després vam estar una estona despertes, però al final ens vam adormir, perquè estàvem molt cansades de la dura setmana escolar. I això que hi havia un pica-pica i una actuació del Requeteugenio: un paio que imita un tal Eugenio que explicava acudits i que diuen que era molt bo.

Dissabte ens vam llevar cap a les 9 i vam esmorzar. El padrí, un col·lega del padrí i el papa van sortir a córrer: el papa no sé si va córrer gaire perquè amb el temps que fa que no fot res per mi que es va quedar al bar i quan els altres van tornar el van anar a buscar. 

Vam sortir a dinar al pati i per la tarda vam anar a fer un passeig pel poble. Al vespre vam sopar a casa i després vam sortir al carrer que hi havia una projecció de bici i després tocava la Cobla d’en Taudell, però quan va començar la projecció vam marxar cap a casa a dormir.

Diumenge al matí vam fer una cura de son, sobretot els papis, i ens vam llevar a les 10. Al matí van organitzar una excursió i nosaltres vam anar a trobar-los a la Font de la Llúdriga tot xino-xano. Després vam tornar a Capafonts i vam dinar. Aleshores vam recollir els trastos i vam tornar cap a caseta. Quan vam arribar els avis no van trigar ni 3 segons que ja els teníem a casa fent-nos “mimitos”.

 I d’aquesta manera vam passar el primer cap de setmana després de començar el “cole”: ni un minut de descans. Així una no es pot recuperar de la intensa setmana “Nexil”: comencem malament.

Jana