Aquesta setm
ana comença amb una rentadora plena de la vostra robeta. Quan acaba la rentadora, comencem a estendre-la i ens quedem sense espai al fil d’estendre i sense agulles. I això que semblava que la rentadora no estava plena. Quines coses. 
Ja fa dies que ens estem plantejant pintar, i sembla que el “Síndrome del Nido” ens entra de cop i comencem a encintar totes les coses, posar massilla a les parets i a pintar. Primer apliquem una pintura anti-humitat a unes taques que tenim a una paret que dóna a l’exterior. A tot això, abans de començar a pintar, l’estanteria de l’estudi cau tota sola fent un gran terrabastall. Jo estava al vestidor i sento una forta patacada. I quan vaig a l’estudi no dono crèdit al que veig. Tota l’estanteria trencada i totes les coses per terra. Truco a la mama que ja estava venint i queda parada al veure el panorama. No volem ni pensar el que hauria pogut passar.
Ho retirem tot del mig i comencem a pintar. Primer l’habitació dels papes. L’endemà l’estudi. El següent dia toca descans: el papa té guàrdia als bombers. I l’últim dia toca penjar l’estanteria amb l’avi Evarist pel matí i pintar vestidor i passadís per la tarda, tot d’una
tacada.
L’estanteria queda fortament lligada i reforçada: a prova de bombes. Ens sembla que abans caurà la paret que l’estanteria. Cosa que ja està bé perquè serà l’habitació de les nostres nenes.
I a la tarda, pintada de vestidor i passadís que acaba a quarts de nou del vespre. Ha estat una setmana esgotadora, però que ha valgut la pena. Que bé que queda tot recent pintat.
Uns dies enrere ja vam preparar la bossa de les nenes per anar a l’hospital i també tenim a punt les coses de la mama. Ja hem anat a buscar els dos “moisés” que ens han deixat i els dos maxicosi per al cotxe. La casa comença a estar ben plena de trastos.
Cada vegada falta menys i està tot més a punt perquè arribin les dues princesetes de la casa.
ana comença amb una rentadora plena de la vostra robeta. Quan acaba la rentadora, comencem a estendre-la i ens quedem sense espai al fil d’estendre i sense agulles. I això que semblava que la rentadora no estava plena. Quines coses. 
Ja fa dies que ens estem plantejant pintar, i sembla que el “Síndrome del Nido” ens entra de cop i comencem a encintar totes les coses, posar massilla a les parets i a pintar. Primer apliquem una pintura anti-humitat a unes taques que tenim a una paret que dóna a l’exterior. A tot això, abans de començar a pintar, l’estanteria de l’estudi cau tota sola fent un gran terrabastall. Jo estava al vestidor i sento una forta patacada. I quan vaig a l’estudi no dono crèdit al que veig. Tota l’estanteria trencada i totes les coses per terra. Truco a la mama que ja estava venint i queda parada al veure el panorama. No volem ni pensar el que hauria pogut passar.
Ho retirem tot del mig i comencem a pintar. Primer l’habitació dels papes. L’endemà l’estudi. El següent dia toca descans: el papa té guàrdia als bombers. I l’últim dia toca penjar l’estanteria amb l’avi Evarist pel matí i pintar vestidor i passadís per la tarda, tot d’una
tacada.L’estanteria queda fortament lligada i reforçada: a prova de bombes. Ens sembla que abans caurà la paret que l’estanteria. Cosa que ja està bé perquè serà l’habitació de les nostres nenes.
I a la tarda, pintada de vestidor i passadís que acaba a quarts de nou del vespre. Ha estat una setmana esgotadora, però que ha valgut la pena. Que bé que queda tot recent pintat.
Uns dies enrere ja vam preparar la bossa de les nenes per anar a l’hospital i també tenim a punt les coses de la mama. Ja hem anat a buscar els dos “moisés” que ens han deixat i els dos maxicosi per al cotxe. La casa comença a estar ben plena de trastos.
Cada vegada falta menys i està tot més a punt perquè arribin les dues princesetes de la casa.
