24 al 28-07-2007 (Festes Majors de Tivissa)

Aquesta setmana és Sant Jaume, i per tant, Festes Majors a Tivissa. La mama i el papa decideixen pujar-hi per passar uns dies i desconnectar una mica, sobretot de la calor hospitalenca.
Dimarts amb el cotxe carregat marxem cap a Tivissa. Allí i trobem la tieta Txell, la Montse i l’Albert. Arribem a última hora del matí i dinem tots junts a casa la Montse. Passem la tarda fent el ronso, donant un passeig i escoltant el pregó de festes a la Plaça de la Baranova.
Sopem a casa tots junts i el papa queda amb l’Albert per sortir a córrer l’endemà al dematí i per nedar al migdia. I així ho fem, dimecres a primera hora sortim a córrer una estona i a mig matí anem a la piscina i fem mil metres.
A la tarda relax, perquè el papa després de sopar marxarà cap a l’Hospitalet: demà té guàrdia de bombers.
Dijous la mama va a la piscina pel matí i dina amb la Montse, l’Albert, la Txell i el Josep i la Marta que han pujat aquest matí. A la tarda se’n van a comprar a Mora i sopen a casa de la Luisa que és una amiga de la Montse que celebrava haver aprovat les oposicions de professora a secundària.
El papa té una guàrdia tranquil·la al parc de la Zona Franca. Quan plega, passa per casa i marxa cap a Tivissa amb la mama.
Aquest matí hi ha la competició de natació de les fetes majors i l’Albert guanya tot el que neda. El papa arriba justet per nedar. I neda amb l’Albert (que el deixen nedar amb els adults), la Marta i tres més. L’Albert no s’aplica tot el que s’hauria d’aplicar i el papa el guanya per ben poc. La Marta queda tercera.
A tot això, han arribat la cosineta Laia, el cosinet “Teresito”, la tieta Teresa i el tiet Moi.

Passem el matí a la piscina i anem a dinar de restaurant. A la tarda les mames i les criatures van a la piscina mentre el tiet Moi i el papa van a Rasquera a comprar tres braços de gitano. Ens retrobem tots a la piscina i marxem cap al poble a veure la famosa dansa. La Laia no pot estar-se de ballar la “jota” final.
Abans de sopar arriben el cosinet Jan, la tieta Carol i el tiet Joan. I just darrera seu, el tiet Xavi amb una colla del Club. Sopem en dos torns i la família Méndez – Guardiola marxa cap a Amposta.
Dissabte al matí, el Xavi i companyia marxen amb l’Albert i la Marta a escalar a Cabacès. I el papa se’n va a córrer per Sant Blai.
A mig matí marxem cap a la piscina a banyar-nos. Ja al migdia arriben tota la colla dels escaladors que fan un bany per refrescar-se. Anem a casa a dinar i descansem una mica.
El Xavi i dos més se’n van al Morral de Pena – Roja a apurar el dia fent una vieta. La resta ens apuntem a córrer la cursa popular. Aquest any hi ha més de 600 inscrits i la
Marta guanya en categoria femenina. El papa queda cinquè, just davant de Toneto, un amic. El Jan també fa la cursa amb el cotxet empès pel tiet Joan.
Anem cap a casa, ja pensant en l’ansiat correfoc, cita ineludible de les festes majors a Tivissa. Des que tinc memòria no recordo haver-me’n perdut mai cap. La veritat és que els carrers estrets del poble i una colla de diables que fa molts anys que puja són uns bons ingredients per una bona nit de pólvora i fum.
Després d’una hora i mitja de correfoc, dutxa, sopar i cap a l’Hospitalet que el papa torna a treballar diumenge.
L’any que ve les festes majors de Tivissa tindran alguna cosa especial, perquè seran les vostres primeres festes majors en aquest poble.

14-07-2007 (Montseny)

Després de la pintada de la casa ens venia de gust airejar-nos i aprofitant que el cosinet Jan, la tieta Carol i el tiet Joan han anat al Montseny amb l’autocaravana, decidim anar a passar el dia amb ells. També han de venir l’amigueta Marina i els seus papes: l’Ignasi i la Mireia.
Ens trobem a Santa Fe del Montseny on han passat la nit el Jan i família. La Marina encara no ha arribat i juguem una estona amb el cosinet. A mig matí apareix la furgoneta blava on va la Marina i els seus papes. Tots s’interessen per l’estat de la mama i les últimes notícies de les nenes.
Donem de menjar a les criatures i comencem a preparar el dinar per nosaltres. Dinem, fem el dropo una estona amb una fantàstica hamaca que l’Ignasi a muntat entre dos arbres i cap a mitja tarda la mama i el papa decideixen marxar cap a casa, perquè demà el papa treballa. Ens acomiadem de tots i marxem, no sense abans prometre’ls que els mantindrem informats.

8 al 13-07-2007 (síndrome del nido)

Aquesta setmana comença amb una rentadora plena de la vostra robeta. Quan acaba la rentadora, comencem a estendre-la i ens quedem sense espai al fil d’estendre i sense agulles. I això que semblava que la rentadora no estava plena. Quines coses.
Ja fa dies que ens estem plantejant pintar, i sembla que el “Síndrome del Nido” ens entra de cop i comencem a encintar totes les coses, posar massilla a les parets i a pintar. Primer apliquem una pintura anti-humitat a unes taques que tenim a una paret que dóna a l’exterior. A tot això, abans de començar a pintar, l’estanteria de l’estudi cau tota sola fent un gran terrabastall. Jo estava al vestidor i sento una forta patacada. I quan vaig a l’estudi no dono crèdit al que veig. Tota l’estanteria trencada i totes les coses per terra. Truco a la mama que ja estava venint i queda parada al veure el panorama. No volem ni pensar el que hauria pogut passar.
Ho retirem tot del mig i comencem a pintar. Primer l’habitació dels papes. L’endemà l’estudi. El següent dia toca descans: el papa té guàrdia als bombers. I l’últim dia toca penjar l’estanteria amb l’avi Evarist pel matí i pintar vestidor i passadís per la tarda, tot d’una tacada.
L’estanteria queda fortament lligada i reforçada: a prova de bombes. Ens sembla que abans caurà la paret que l’estanteria. Cosa que ja està bé perquè serà l’habitació de les nostres nenes.
I a la tarda, pintada de vestidor i passadís que acaba a quarts de nou del vespre. Ha estat una setmana esgotadora, però que ha valgut la pena. Que bé que queda tot recent pintat.
Uns dies enrere ja vam preparar la bossa de les nenes per anar a l’hospital i també tenim a punt les coses de la mama. Ja hem anat a buscar els dos “moisés” que ens han deixat i els dos maxicosi per al cotxe. La casa comença a estar ben plena de trastos.
Cada vegada falta menys i està tot més a punt perquè arribin les dues princesetes de la casa.

11-07-2007 (3ª ecografia)

A la mama li han canviat l’hora de l’ecografia a l’últim moment i coincideix amb una guàrdia del papa. La tieta Eva acompanya la mama a la Maternitat. Li feia molta il·lusió veure-us dins la panxa de la mama i hi va molt contenta.
Tot va molt bé, totes dues heu crescut respecte l’última visita i això és una cosa molt important. Continueu estant de peu i cada vegada comencem a tenir més clar que naixereu amb una cesària programada. De fet, si la mama no es posa de part abans, segurament serà el 23 o 24 d’agost.
Però el més important és que les nostres nenes s’estan fent més “gorditas”.

30-06-2007 (dinar Bruguers)

Avui tenim trobada de cosins al petit terreny que l’avi Evarist té a Bruguers. El papa surt de treballar avui a les 8 del matí i després d’una nit mogudeta se’n va cap a casa i es posa a dormir una miqueta. A mig matí s’aixeca, recollim a la tieta Eva i marxem cap a Bruguers.
Quan arribem a lloc ens trobem el cosinet Julen, el tiet Jaume, la tieta Belén i la cosineta Aïna que està dins la panxa de la tieta, igual que vosaltres. També ja hi són el tiet – avi Jaume, la tieta – àvia Amparo i la Isabel. I evidentment també hi trobem l’avi Evarist i l’àvia Antònia.
El Julen i el seu papa estan dins de l’aigua de la piscina quan arribem. Ens canviem i també anem a fer una capbussada.
Tot jugant dins l’aigua arriben la cosina de la mama Montse i la seva parella Josep. I amb ells l’acompanyen les filles del Josep: la Mònica i la Clàudia. Aquestes dues nenes són bessones igual que vosaltres i la mama i el papa no poden evitar veure en elles el nostre futur proper.
Després d’haver-nos remullat una bona estona sortim de l’aigua per dinar. L’avi a fet unes patates fregides al foc boníssimes. També ho acompanyem amb carn a la brasa. I de postres aprofitem per celebrar l’aniversari del cosinet Julen que va ser fa pocs dies.
Havent fet la sobretaula encara hi ha qui fa un banyet a la piscineta.
Ja cap al tard anem recollint i anem desfilant cadascú cap a casa seva.
Hem passat una bonica jornada que intentem repetir, com a mínim un cop a l’any. I és que cada vegada és més complicat coincidir tots.