Avui hem anat a fer-nos una ecografia en 4D, més que res per veure que tot va bé. I el senyoret Dani tota l'estona es movia i es tapava la cara i no ens ha deixat veure'l. Així que haurem de tornar a repetir-nos-la d'aquí un parell de setmanes. Tot i així hem obtingut un petit vídeo, on es pot veure el Dani badallant.
30/3/2012 Concert de Els Amics de les Arts a Sitges
La cosa va de concerts. Després d'estrenar-se amb el concert d'Obrint Pas, el Dani torna a anar de concert a Sitges. Aquest cop a veure Els Amics de les Arts. Aquest va ser un concert en un auditori amb tothom sentat, cosa que els papis ja van agrair (cosa de l'edat). El Dani amb la música s'anima i es belluga força dins la panxa de la mami.
El concert va estar molt bé, tal i com ens tenen acostumats Els Amics amb el seu espectacle que va més enllà de les cançons.
Us deixem un enllaç del concert en directe de la cançó de Louisiana o els Camps de Cotó.
16/3/2012 (Concert acústic d'Obrint Pas)
Hola a tots, el divendres 16 de març el Dani va anar al seu primer concert: Obrint Pas (la cosa promet). Durant el concert va estar fent tombarelles i voltes a la panxa de la seva mami. També hi van anar el tiet Xavi i el papi. Va ser molt xulo i va valer molt la pena. La veritat és que és un format una mica extrany pels Obrint Pas, però se'n van sortir amb nota molt alta. Deixem un enllaç d'un vídeo acústic del grup perquè veieu de què va la història.
Salut i revolució!!!
Noa tunning a Nexe Fundació
Hola a tots/es!
Aquí hem editat un vídeo que van gravar les "profes" de la Noa d'una activitat molt xula que van fer a l'aula lila. Esperem que us agradi.
Aquí hem editat un vídeo que van gravar les "profes" de la Noa d'una activitat molt xula que van fer a l'aula lila. Esperem que us agradi.
21 de febrer de 2012 (Ecografia 20 setmanes)
Avui hem fet l'ecografia de les 20 setmanes i ja podem confirmar que tindrem un germanet i que es dirà DANI!
A l'ecografia tot estava bé i si ens fixem en la primera fotografia veurem que el Dani té el mateix perfil que nosaltres, cosa que només pot significar una cosa: que serà molt guapo!
Els papis diuen que és un belluguet i que no para, tota l'estona es tapava la cara amb les mans.
Estem molt contentes perquè aviat tindrem un germanet enredant per aquí.
4 i 5 de febrer (Per casa)
Hola “compis” de
l’aula lila, ja torno a ser aquí, tot i que aquest cap de setmana ha estat molt
poc productiu. Els papis sempre s’omplen la boca de que si ells feien
alpinisme, esquí de muntanya,... i ara baixa una mica la temperatura i tots ben
escagarrinats. Tot el cap de setmana per casa.
De bon matí vam
esmorzar i els molt plastes ja em van “enxufar” l’Atrovent.
I a mig matí em va
agafar un atac d’esternuts. Quan m’agafa puc fer tranquil·lament una dotzena
seguits.
Després amb una
exageració de roba, anorac, gorro, guants, dessuadora,...vam anar cap a casa
els avis com si això fos la Sibèria.
Allà vam estar amb el
besavi Vicenç, i la “Bisa” (“bisabuela”) Lupe, que és titular de donar-nos el
menjar, em va donar el dinar.
Havent berenat ens
van tornar a embolicar entre capes i més capes de roba i vam anar cap a caseta.
Al vespre la iaia ens
va posar el pijama i la mami em va rentar les dents: mira que m’esforço a
tancar la boca i a treure la llengua perquè no m’agrada que me les rentin i no
hi ha manera.
I la iaia em va donar
el sopar.
Diumenge, el tontet del
papi, tenia guàrdia, amb el poc que treballa i pringa el diumenge. Nosaltres
ens vam passar el dia tapadetes amb la manta dels Barrufets per no tenir fred.
La iaia va venir a ajudar a la mami amb les menjades i jo vaig seguir amb el
meu amic Atrovent. La Jana, que és una empollona repel·lent de l’aula taronja
que treballa molt a classe, estava molt cansada i es passa el dia dormint per
recuperar forces i no em fot ni cas.
I això és tot el que
hem fet aquest gèlid cap de setmana. Després els papis aniran de super
aventureros i super viatjants i són uns mindundis. Quin personal!!!
Noa
14 i 15 de gener de 2012 (Casa Carla i Can Mercader)
Primer de tot voldria
felicitar a tots els companys i companyes de la classe taronja per fer uns
diaris tan currats. Si féssim un concurs intern de diaris de cap de setmana
entre totes les aules, no en tingueu cap dubte, l’Aula Taronja seria la
campiona. Feu-me cas que jo aquest tema el domino.
Vam anar a dinar a casa els avis.
Jo, dissabte al matí,
vaig fer una mica de mandres que no hi ha “cole” i hem de recuperar forces de
la dura 1ª setmana de classe després de Nadals.
Vam esmorzar i
després de la corresponent sessió de nebulitzacions ens en vam anar al Gran Via
2, perquè havíem de canviar unes botes que ens havien portat els Reis que ens
anaven grans (Els Reis compren al Gran Via 2 i deixen tiquets regals per si els
has de canviar. Mira si són bones persones, eh?)
Allà em vaig provar
quatre botes diferents: a lo Pretty Woman...
Vam anar a dinar a casa els avis.
I després vam anar a
passar la tarda a casa la nostra amigueta Carla.
Allà vam veure
Madagascar en pantalla gegant mentre les mamis anaven de compres.
Ja que hi érem ens
vam quedar a sopar. I jo em vaig adormir amb el Mic de la Carla.
Jo ja em vaig
despertar diumenge al matí a casa meva. Després d’esmorzar, les meves
perruqueres particulars i assessores d’imatge em van posar ben guapa amb les
meves botes noves i em van pentinar.
I vam anar cap a Can
Mercader.
Hi ha uns trenets on
es pot pujar. I amb la mami i l’àvia vam donar una volta.
Vam dinar a un
restaurant que es diu La Masia que es dina molt bé. Quan van haver dinat vaig
protestar una mica fins que em va agafar en braços el plasta del meu papi.
Vam anar a casa a
passar la tarda, on després de meditar, vaig estar amb la meva germaneta al
sofà tapades amb la manteta dels barrufets.
A la nit va tocar
bany, rentar dents, sopar i a dormir.
I així vam passar
aquest cap de setmana després de la 1ª setmana de “cole” passades les vacances
de Nadal: no ha estat malament, eh?
Jana
23/12/2011 (Primera ecografia)
Avui, per fi, hem pogut veure el nostre germanet o la nostra germaneta. Els papis han anat a fer-se la primera ecografia i han pogut veure el petitó o la petitona.
Els papis diuen que avui han pres consciència real de la magnitud de la tragèdia. Aviat serem un més a casa.
Ja veuran els papis, amb lo bones nenes que som nosaltres, no saben el que els hi ve a sobre, je, je,...
2/11/2011 (Gran notícia)
Avui és un gran dia, perquè després de quasi 4 anys i mig es repeteix una entrada com la que va inaugurar aquest bloc. Amb una fotografia de prova d'embaràs positiva. I això vol dir que d'aquí uns 8 ó 9 mesos tindrem un germanet o una germaneta.
Qué guay!!!
29, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre: La Castanyada
Aquest cap de setmana de
quatre dies hem estat de reclusió. Semblàvem dues monges benedictines tancades
al convent sense sortir.
La causa eren els nostres
mocs. Teníem tants mocs que ens volien tirar al contenidor. Però com que no
sabien a quin tirar-nos, ens vam salvar.
Dissabte al matí ens va tocar
treballar:
Primer a la Noa,
I després a mí, que amb el
meu big-mack i la supercançó de la castanyera que m’havia gravat la Irene
estava supermotivada.
Vam anar a dinar a casa l’àvia
i vam passar la tarda amb la Bisa (“bisabuela”).
A la nit bany, rentar dents,
secador, nebulitzador i a dormir.
I entremig de tot això els
meu amic: l’aspirador dels mocs que estava guardat i ple de pols, però que en
quatre dies s’ha posat les piles.
D’acord, potser m’he
passat... però també aspira molt.
Diumenge la cosa va anar
igual: fèrules pel matí, mocs, aspirador, nebulitzador, antibiòtic,... I
agafant forces algun moment que els mocs em deixaven respirar tranquil·la.
Dilluns vam tenir molta
feina. Al matí fent pa i panellets.
I després decorant la casa amb motius “halloweenienses”.
Celebràvem la Castanyada, però en honor a la cosineta Sara que és mig
quebequesa vam decorar-ho a l’estil americà.
Vam preparar la festa perquè
venien a sopar els “amigüitos” de Nexe.
Vaig descansar alguna
estoneta amb el Mic...
...que després em va ajudar
amb el dinar.
Ens van pentinar i posar ben
guapes per la festa.
I van anar arribant els
amiguets.
La festa va estar molt bé,
tot i que jo a les 21h. ja era al llit.
Petonets molts,
JANA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)