En la revista "Nexes" que publica l'escola de la Noa i la Jana, i va aparèixer un text que ens va agradar tant, que hem decidit publicar-lo aquí i compartir-lo amb tots vosaltres. Desitgem que us agradi tant com a nosaltres i que us ajudi a mirar la vida amb uns altres ulls.
BENVINGUTS A HOLANDA
Sovint em demanen que descrigui l’experiència de criar un fill amb un discapacitat amb la finalitat que les persones que no han passat per aquesta experiència única l’entenguin i s’imaginin com se sentirien elles. És una cosa així… Esperar un bebè, és con planificar un fabulós viatge de vacances a Itàlia. Compres les guies de viatge i fas plans meravellosos. El Coliseu, el David de Michelangelo, les gòndoles de Venècia. Potser fins i tot aprens algunes frases que et podran ser útils a Itàlia. Tot és molt emocionant. Després d’uns quants mesos d’impacient espera, el dia finalment arriba. Fas les maletes i te’n vas.
Algunes hores després, aterra l’avió. L’hostessa s’acosta i anuncia “Benvinguts a Holanda”. “Holanda?!!” et preguntes, Com Holanda? Jo em vaig apuntar per fer un viatge a Itàlia! Se suposa que hauria de ser a Itàlia! Tota la vida he somiat viatjar a Itàlia! Però hi ha hagut un canvi en els plans de vol. L’avió ha aterrat a Holanda i allà haurem de romandre. El més important és saber que no t’han dut a un lloc horrible, fastigós, brut, amb pudors, fam i malalties. Només és un lloc diferent. Així és que hauràs de sortir i comprar noves guies. Hauràs d’aprendre un idioma completament diferent. Coneixeràs gent nova que, d’altra manera, mai no hauries conegut. Només és un lloc diferent. El ritme és més lent que a Itàlia, menys extravagant que a Itàlia. Però després de ser-hi un temps i recobrar l’alè, contemplaràs el teu entorn i començaràs a veure que Holanda té molins de vent, que Holanda té tulipes i que Holanda, fins i tot té Rembrandts.
Però totes les persones que coneixes estan ocupades anant i venint d’Itàlia... i presumint de l’estada meravellosa que van passar allà. I tu durant la resta de la teva vida diràs: si aquell era el meu destí! Allò és el que havia planejat! I aquest dolor d’això mai, però és que mai, mai, mai no desapareixerà del tot... perquè la pèrdua d’aquest somni és una pèrdua molt significada.
Però si esmerces la vida en el dol per no haver arribat a Itàlia, pot passar que mai no et sentis lliure per gaudir d’aquelles coses tan especials, tan precioses que té Holanda.
Algunes hores després, aterra l’avió. L’hostessa s’acosta i anuncia “Benvinguts a Holanda”. “Holanda?!!” et preguntes, Com Holanda? Jo em vaig apuntar per fer un viatge a Itàlia! Se suposa que hauria de ser a Itàlia! Tota la vida he somiat viatjar a Itàlia! Però hi ha hagut un canvi en els plans de vol. L’avió ha aterrat a Holanda i allà haurem de romandre. El més important és saber que no t’han dut a un lloc horrible, fastigós, brut, amb pudors, fam i malalties. Només és un lloc diferent. Així és que hauràs de sortir i comprar noves guies. Hauràs d’aprendre un idioma completament diferent. Coneixeràs gent nova que, d’altra manera, mai no hauries conegut. Només és un lloc diferent. El ritme és més lent que a Itàlia, menys extravagant que a Itàlia. Però després de ser-hi un temps i recobrar l’alè, contemplaràs el teu entorn i començaràs a veure que Holanda té molins de vent, que Holanda té tulipes i que Holanda, fins i tot té Rembrandts.
Però totes les persones que coneixes estan ocupades anant i venint d’Itàlia... i presumint de l’estada meravellosa que van passar allà. I tu durant la resta de la teva vida diràs: si aquell era el meu destí! Allò és el que havia planejat! I aquest dolor d’això mai, però és que mai, mai, mai no desapareixerà del tot... perquè la pèrdua d’aquest somni és una pèrdua molt significada.
Però si esmerces la vida en el dol per no haver arribat a Itàlia, pot passar que mai no et sentis lliure per gaudir d’aquelles coses tan especials, tan precioses que té Holanda.
*Emily Perl Kingsley (1987), Wellcome to Holland. Drets reservats. L’autora és escriptora de literatura juvenil i guionista de Barri Sèsam. Té un fill amb la síndrome de Down. Traducció M. Roca.
