Hola família!
Sóc la Noa. M ’ha tocat escriure el diari del cap de setmana del 30 i 31 de gener. La veritat és que no teníem cap pla especial per aquests dies, però és que amb l’hivern que estem passant els papes no s’atreveixen a dur-nos gaire lluny. Estem esperant que ens operin la setmana que ve, ens col·loquin el botó gàstric, poc a poc anar millorant els problemes respiratoris i poder tornar a sortir cada cap de setmana. A més a més, aquesta setmana ha d’arribar la furgoneta nova, que anirà al meu nom, o sigui que seré la “jefa” del transport familiar, je, je, je,...
Al que anàvem, divendres vaig passar la tarda tranquil·leta i és que estava molt satisfeta, las “profes” m’havien felicitat pel treball fet durant el dia. És que últimament estava molt endormiscada i no treballava a classe: em costa molt recuperar-me dels meus ingresos a Sant Joan de Déu. A la tarda va venir l’àvia Lupe i per sopar els iaios Antònia i Evarist. Després de sopar vaig anar a dormir en seguida: estava molt cansada de tota la setmana de “cole”.
Dissabte, el papa tenia guàrdia i va estar tot el dia treballant. La mama em va venir a buscar per esmorzar i vaig estar enredant fins que la Jana va començar a cridar perquè tenia gana. Llavors em vaig haver d’espavilar, perquè quan comença a cridar no hi ha qui l’aguanti. L’àvia Lupe ens va venir a buscar per fer un passeig i dur-nos a casa seva, on vam dinar estupendament. Vam fer una migdiadeta i abans que acabessin de dinar ens vam despertar i vam enredar una estona. La tarda va transcórrer tranquil·leta i vam tornar cap a casa. Allà ens vam banyar amb l’ajuda dels iaios i aquests em van donar el sopar. A la nit es va despertar la Jana i la mama la va haver d’agafar i dormir amb ella: ara que no m’escolten els papes, jo ja sóc gran i sempre dormo soleta.

Diumenge al matí va arribar el papa molt cansat: ha canviat de parc de bombers i ara diu que treballa de veritat (que s’aguanti, que s’hagués quedat on estava. Ara que no plori). A mi em va donar l’esmorzar la mama i vam estar tot el dia a casa. Vam dinar superbé i a la tarda van venir l’àvia Lupe i la tieta Eva. Durant la tarda també vaig ajudar a la mama a posar al dia el seu Facebook: és que si no l’ajudo jo amb aquetes modernitats es perd, je, je, je,...

Aquest cap de setmana ha estat molt tranquil·let, però ens ha anat molt bé per reflexionar una mica, recuperar forces de tota la setmana i carregar piles per la següent.
Noa