22-08-2007 (El dia abans)

Demà serà el gran dia, per fi veurem la careta de les nostres filles. Vivim aquestes últimes hores entre il·lusionats i una mica espantats per veure com anirà tot.
El matí l’hem passat netejant la casa i deixant-ho tot apunt per quan tornem amb les nines de la Maternitat.
Hem dinat amb la Valeria i el Luciano: són família llunyana de la mama. Són una parella d’argentins que vam conèixer l’any passat a Buenos Aires. Hem passat una bona estona junts i després els hem acompanyat a l’aeroport: seguien el seu viatge cap a Londres.
La tarda l’hem passat a casa controlant-ho tot i rebent un munt de trucades. Fem les últimes fotos de la panxa de la mama el dia abans de la cesària i ens anem al llit sense saber com anirà la nit: la mama ja fa dies que dorm força malament.
Esperem que tot vagi bé i que us tinguem aviat entre els nostres braços.

16-08-2007 (Última visita a la metgessa)

Avui sabrem si les nostres filles han de néixer el dia 16 o el 23. A la mama li fan tot el pre-operatori, que consta d’un electrocardiograma i d’una visita amb l’anestesista que li pregunta i informa a la mama de tot el que ha de saber.
Aleshores ens esperem a la visita amb la metgessa. Ha de comprovar la quantitat de líquid que tenen les nenes i si segueixen creixent, per decidir si ja mateix fan la cesària o ens esperem al dijous dia 23 que és el dia que ens toca. Després de comprovar que la quantitat de líquid és correcte (la mama ha begut tanta aigua aquests últims dies que diu que li sortiran granotes a la panxa) i que han crescut una miqueta, ens informa que el dia 23 serà el gran dia.
Marxem contents, perquè hem tornat a veure les nostres nenes i l’àvia Lupe també les veu per primera vegada, ja que com està de vacances ens va demanar si ens podia acompanyar.
Ja només queda una setmana (7 dies) per al feliç aconteixement. Passem tota la tarda rebent trucades d’un munt de gent que vol saber si ja som papes. Ens sorprèn, gratament, tanta expectació, però no volem ni pensar el dia que neixin.
Acabem el dia a casa l’àvia Lupe celebrant l’aniversari del tiet Xavi que avui fa 32 anys.

14-08-2007 (Sopar amb el tito Mayo)

Avui tenim un convidat a sopar. Es el tito Mayo. Es diu Enric i va estudiar amb el papa a Lleida. Els dos vam fer INEF i després hem anat treballant junts en alguna ocasió i ens hem seguit veient. I a 10 dies del dia que està previst el naixement de les nostres petites ha vingut a veure’ns.
Es queda esgarrifat de veure la panxa de la mama, però està molt content. Ens explica que aquestes vacances ha estat a Mallorca amb el Toni i el Guiteres, com ja va sent habitual. S’ho han passat molt bé i ens posa al dia de com està la gent.
Nosaltres li parlem de com ho tenim tot previst de cara al naixement de les nostres bessones. Després d’assegurar-li que li farem saber el dia que neixin les nenes, s’acomiada i se’n va cap a casa seva a Barcelona, perquè ell és de Sant Vicenç de Torelló.

13-08-2007 (Bany al terreno amb tots els avis)

Avui anem a dinar amb tots els avis a Bruguers. Passem a recollir a l’avi Carles i l’àvia Lupe per casa seva i pugem cap al terreno. Allí hi trobem l’avi Evarist, l’àvia Antònia, el gos Nervi i tots els bitxos que l’avi té allí. Després de saludar-nos i veure tots els animals i l’hort, ens preparem per donar-nos un bon banyet a la piscina.
Ens banyem tots, encara que a algunes els hi costa més entrar a l’aigua que d’altres. Estem una estona i després anem a preparar el dinar. Patates fregides fetes al foc i carn a la brasa. L’àvia Lupe fa l’allioli i els avis preparen el foc. Dinem molt a gust i fem una llarga sobretaula, on el tema estrella són les dues nenes que aviat han d’arribar.
A la tarda, recollim les coses i marxem cap a casa. Camí a l’Hospitalet rebem una trucada dels tiets Moi i Teresa, que ens informen que estan esperant un altra nena: la Núria. El tiet Moi i el papa ja es veuen l’estenedor de casa ple de calcetes.

Hem passat un dia més i ja falta menys per tenir entre els nostres braços les nostres petites.

6-08-2007 (Ja tenim cotxet!!)

Dissabte van trucar al papa i li van dir que el cotxet ja havia arribat. Una gran notícia, ja que feia molt que el teníem encarregat i no ens asseguraven que el tinguessin per quan naixéssiu. Al final ens vam moure i vam trobar una botiga on si ens deien que el tindríem. I al final així ha estat i ja tenim cotxet per les nostres filles.
Aquí a casa amb l’arribada del cotxet, ja podem dir que està tot apunt. Tenim els llitets a punt, el cotxet, els maxicosi per al cotxe, la bossa per anar a l’hospital, la roba, els bolquers,... segur que al final encara ens faltarà alguna cosa, però és igual ja correrem a buscar-ho quan ens trobem que faci falta. Ara ja només contem els dies que ens falten per veure a les nostres filles. Ens en morim de ganes.

2-08-2007 (Visita al metge)

Ens toca visita amb la metgessa. Avui el papa no pot acompanyar a la mama perquè treballa i l’àvia Antònia l’acompanya. Tot està bé, tot i que les nenes són una mica petites, la doctora creu que quan neixin tot just faran dos quilets. És que la mama és petita i la panxa ja no dóna per a més. Tot i així com que, si tot va bé, sortiran a la setmana 38 i ja seran madures, és possible que tot i ser petitetes no hagin d’anar a la incubadora.
Però a l’ecografia troben que la mama té poc líquid. Res alarmant, però si que s’haurà de controlar. De manera que quedem que el dia 16 tindrem visita amb l’anestesista, i després ecografia per veure com va el tema del líquid i si la cosa no anés bé, valoraríem l’opció de quedar-nos el mateix dia 16 per fer la cesària ja mateix. No creiem que sigui així, però és possible.