18, 19 i 20-05-2007 (Casa Miralles)

Divendres a la tarda marxem direcció a Su, petita localitat entre Cardona i Solsona, on uns quants membres del Club Muntanyenc l’Hospitalet hem llogat una casa de turisme rural: Casa Miralles. És una casa enorme i molt xula.

Al vespre va arribant la gent i preparem el sopar: amanides i pizza.
Dissabte al dematí la gent se’n va a fer una caminadeta pels voltants de la casa, però la mama, el papa i els avis Carles i Lupe marxem amb cotxe fins a Port del Compte, passant per el Santuari de la Mare de Déu del Miracle. Allí el dia està força tapat.

Dinem a Solsona i a les tres de la tarda ens trobem amb tota la colla a les mines de sal de Cardona. Comença a ploure. Visitem les mines i quan acabem una part del grup marxem cap a la casa i els altres van a veure el Castell de Cardona. Nosaltres anem cap a la casa perquè la mama ha de descansar una mica. El papa es canvia i, com que ha deixat de ploure, se’n va a córrer una estona.

Quan ja ha tornat tothom comencem a preparar el sopar, però avui aquest àpat és especial, perquè hem organitzat un sopar medieval. És divertit veure a la gent disfressada, i gaudim d’una distreta vetllada. La mama i el papa anem a dormir d’horeta perquè la mama descansi.

Diumenge al matí ens desperta el cosinet Jan que ha vingut amb el tiet Joan a passar el matí amb tota la gent.

Després d’esmorzar anem a la piscina, on els més valents es donen un fresc bany.

Abans de dinar el cosinet Jan i el tiet Joan marxen cap a casa a buscar la tieta Carol que avui ha treballat.

Havent dinat fem una migdiadeta i tornem cap a casa tot xino-xano després d’haver passat un cap de setmana de relax.

17-05-2007 (De baixa)

Toca visita amb la ginecòloga. Però a primera hora hem de fer la prova de la corba del sucre (test d’Osullivan). La mama pren el fantàstic suc i al cap d’una hora li fan una analítica. Després d’esperar una estona el resultat surt alterat.
Quan entrem a la visita amb la doctora fan les comprovacions pertinents. I després d’advertir-nos que la setmana que ve haurem de repetir la prova de la corba del sucre versió llarga, també troba que el coll de l’úter de la mama està una mica més curt del que pertoca i li fa un informe per anar a buscar la baixa on li recomana repòs relatiu.
La mama no tenia previst agafar la baixa tan d’hora i se li ha desquadrat una mica els seus plans. Però com que el primer és el primer, aviat es fa a la idea i es busca altres motivacions per omplir el seu temps.

27-04 al 01-05-2007 (Euskadi)

Divendres 27 d’abril. A les 8 del matí es sent per megafonia: “Bon dia! Tot el personal del torn A, a passar llista”. La confirmació de que ja puc plegar. Ja tinc via lliure per marxar cap a casa. Esmorzo, preparo les coses i amb el cotxe carregat marxem cap a Euskadi. Més concretament a Durango.
Cada dues hores canviem de conductor i quan ens volem donar compte ja hem arribat (620 km). Ens instal·lem a l’hotel i sortim a passejar per la vila. Fem un volt pel casc antic, piquem algun pintxo i tornem cap a l’hotel. Demà volem visitar la costa biscaïna.
Dissabte anem cap a Portugalete, no sense abans aturar-nos a Bilbao per veure el Guggenheim. A Portugalete veiem el pont de Biscaia, curiós invent construït a finals del segle XIX. Fem una passejada pel casc antic i després marxem cap a Getxo. Aquí voltem pel port i anem a veure l’Aquari.
De Getxo anem a Sopelana on visitem la seva platja. Passem per Plentzia, Gorliz i Bakio. Però fem una aturadeta a San Juan de Gaztelugatxe: ermita dalt d’un illot que es comunica amb la costa amb un petit camí – pont ple d’escales. Pugem a dalt i gaudim d’una vista privilegiada dels penya-segats. Després visitem el port de Bermeo i a Mundaka ens aturem a fer un mos. De tornada cap a l’hotel no deixem de fer una visita a la bonica vila de Gernika. Al vespre sortim a passejar per Durango i a fer algun pintxo abans d’anar a dormir. Diumenge volem visitar la costa guipuscoana.

I així ho fem. Primer destí: Ondarroa. Fem una visita pel poble, on notem una gran sensibilitat cap als presos bascos i el dret a l’autodeterminació. Anem a Mutriku, on ens trobem una competició de regates. A Zumaia fem una volta pel centre del poble i anem a veure la seva platja plena de surfistes. A Getaria parem a dinar. Mengem molt bé i després fem un tomb per la vila. És molt guapa. Port i casc antic ens captiven com cap altre poble basc no ho ha aconseguit fins al moment. Acabem la volta a Zarautz, visitant el seu passeig a la platja. A la tarda no plou i la mama i el papa surten a passejar pel jardí de l’hotel.

Dilluns al matí sortim cap a Irun. Fem una curta passejada i anem cap a Hondarribia. Comença a ploure i no podem ni baixar del cotxe. És una llàstima perquè el poble feia molt bona pinta. Ara ens dirigim cap a Donostia. Després d’una mica de cua, aconseguim ficar el cotxe en un pàrquing. Dinem i quan sortim segueix plovent i fent molt de vent. En parlem i decidim marxar, en aquelles condicions no podíem fer ni veure res. Ja tornarem. Es passa el dia plovent.

Dimarts volem fer una excursioneta per la Reserva de la Biosfera de Urdaibai, però el dia s’aixeca plovent i la mama i el papa decideixen recollir i marxar ja cap a l’Hospitalet. Plou quasi tot el viatge, però a les quatre de la tarda arribem a casa i anem a dinar a casa de l’avi Carles i l’àvia Lupe. En tot el viatge em fet uns 1.800 km.

23-04-2007 (Sant Jordi)

Avui és el Sant del papa i a Catalunya, el dia de Sant Jordi és viu d’una manera especial. Els homes regalen roses a les dones que estimen i les dones regalen llibres als homes que estimen. Tot i que el papa regala una rosa i un llibre a la mama.
El papa ha anat a buscar la mama a la feina i hem anat a passejar per la Rambla de Barcelona. Estava a tope, hi havia gent per tot arreu, un gran ambient.
Quan arribem a Plaça Catalunya, agafem el metro i marxem cap a l’Hospitalet. I allí comprem llibres i roses. I dic roses perquè la mama ha exigit al papa una rosa per a ella, una per a la Noa i una altra per a la Jana: les seves nenes. El papa ha comprat gustosament les tres roses per a les seves tres princeses. Al vespre l'avi també porta les corresponents tres roses per a les que també són les sevs nenes; tres roses collides del roser que l'àvia Antònia té a Bruguers.

18-04-2007 (2ª ecografia)

Anem a la Maternitat a fer la segona ecografia. La tieta Eva té festa aquesta setmana i també ve amb nosaltres. Il·lusionats arribem i ens fan passar. La mama i el papa estem contents i impacients per poder tornar a veure els nostres fills/es i saber que estan bé, que tot segueix el seu ritme normal.
Avui toca revisió per separat a cadascun/a. El metge comença a mirar-se el primer i va prenent diferents mides i comprovant que estigui tot bé. Fins que arriba un moment que ens diu: “És una nena”. La mama i el papa ens mirem i somriem: “Una nena”. Però també ens enrecordem de les caixes que la tieta Teresa guarda de la cosineta Laia i comencem a pensar on les ficarem.

Ara comença a mirar-se el segon, però es fixa abans en el sexe, conscient de la impaciència de dos pares novells. “Podem seguir parlant en femení” - ens diu el metge – “És una altra nena”. La mama i el papa es tornen a mirar: “Dues nenes”.
Riem i pensem que ja els hi començarem a treure més partit a les caixes de roba de la Laia. Però el més important és que les dues princeses estan bé.

Quan sortim truquem als avis i tiets per comunicar la notícia. Tothom la rep molt content i la veritat és que s’escampa com la pólvora pel barri. Tothom ens felicita.
La mama i el papa ja poden parlar a les seves filles pel seu nom: Noa i Jana.

04 al 09-04-2007 (Setmana Santa)

Hem quedat el dimecres dia 4 de Setmana Santa a Tivissa amb els tiets Joan i Carol, el cosinet Jan i els amics Ignasi i Mireia i l’amigueta Marina.
Havíem de marxar a la tarda, però a primera hora del matí hem truca la mama des de Terrassa i hem diu que ja ha plegat perquè no tenen pacients programats.
Aleshores decidim agafar les coses i a dinar a Tivissa. Truquem a casa la tieta – àvia Montse i ens autoconvidem a dinar.
A llarg de la tarda van arribant els tiets Joan i Carol amb el cosinet Jan i més tard els amics Ignasi, Mireia i Marina.
El dijous 5 ens aixequem i després d’esmorzar marxem d’excursió cap a Sant Blai. Fem un tomb per allí mentre el tiet Joan i el papa recorden vells temps per aquests paratges. Mentre la Carol i la Mireia donen de menjar als seus respectius fills, recollim quatre espàrrecs que acompanyaran el sopar.
El dia està tapat i en qualsevol moment ens pot caure un ruixat. Anem a dinar a casa i a mitja tarda rebem la visita del tiet Dani, la tieta Marta i en Trau. Feia dies que no ens vèiem i petem la xerrada amb ells tot fent un tomb pel poble. Al vespre tornen cap a Reus i la mama i el papa marxen cap a l’Hospitalet. Demà el papa té guàrdia al parc de bombers i la mama aprofitarà per estudiar, perquè aviat tindrà l’examen del postgrau.
Divendres el papa treballa i la mama es passa el dia a casa estudiant.
Dissabte al matí, quan el papa plega de la feina, va cap a casa, recull a la mama i tornem a marxar cap a la Ribera d’Ebre. L’equip de Tivissa avui està a Riba – Roja d’Ebre visitant el pantà. Quedem d’acord per trobar-nos allí. I decidim fer una excursió pels voltants, tot fent una caminadeta.

De camí a Tivissa parem a Rasquera a comprar un fantàstic braç de gitano de crema i una mona pel cosinet Jan, ja que el papa és el seu padrí.
Per la tarda, com cada dia, fa un ruixadet i no hi ha cap dia que ni caigui ni una gota.
Diumenge és l’aniversari de l’amigueta Marina: FA UN ANY; i ho celebrarem conjuntament amb la mona del cosinet. Però abans farem una excursió per Llaberia tot pujant al Mont-redon.
Tornem d’horeta perquè l’Ignasi, la Mireia i la Marina marxen avui cap a Besalú. I després de dinar, fem bufar l’espelma a la Marina i ens mengem la mona amb el Jan.

L’Ignasi, la Mireia i la Marina ens abandonen, la Marina està avui molt sol·licitada.
A la tarda anem a visitar al Senyor Ramon i la Rosita. Ens reben molt contents i ens agrada veure que continuen igual. Estem una estoneta amb ells posant-nos al dia de com ens va tot. Després marxem cap a casa a fer el sopar.
Dilluns ens aixequem, esmorzem i recollim per marxar cap a casa. No volem trobar moltes cues. Arribem a casa i anem a dinar a casa dels avis Carles i Lupe.
Ens ho hem passat molt bé aquesta Setmana Santa fent excursions tranquil·lament. Suposo que ens hem d’anar acostumant.